[El tema d’aquest post el va proposar l’Adelina en un comentari]

Una de les millors coses d’anar d’hotel és el bufet lliure de l’esmorzar. Així, de forma genèrica, és un gran invent. Però, com sempre passa, hi ha hotels i hotels, clients i clients, i bufets i bufets.

No és el mateix anar a un hotel entre setmana i per motius de feina (són els que jo acostumo a freqüentar) que anar a un hotel durant el cap de setmana o les vacances i per motius d’oci.

Normalment (fixeu-vos que dic normalment perquè de vegades no passa), la gent que s’allotja en hotels per motius de feina acostuma a ser força civilitzada. I entenc per civilitzada la gent que: (1) es dutxa, s’afeita i es vesteix de forma apropiada per baixar a esmorzar i (2) fa cua i respecta el seu torn a l’hora d’omplir-se el plat, el bol o la tassa.

Hi ha una cosa que per mi defeneix si un hotel es pot considerar hotel o senzillament un lloc on dormitar: el suc de taronja de l’esmorzar. El suc de taronja d’un hotel com Déu mana ha de ser natural. Els hotels que no serveixen suc de taronja natural per esmorzar haurien de perdre la denominació d’hotel. Hi ha alguns llocs d’aquests on hi serveixen un líquid taronja rere un cartellet que resa “Zumo de naranja” o “Orange juice” que és més semblant a un xarop per la tos que al que hauria de ser el líquid que surt d’una fruita anomenada taronja.

Per cert, a Espanya és difícil trobar hotels que serveixin suc de taronja natural, però si surts d’Espanya pràcticament te’n pots oblidar.

Una altra cosa típica dels bufets d’hotel és la fruita tallada. No suporto els hotels que et posen les peces de fruita senceres. Quina merda de comodidat és aquesta? Si vaig a un hotel és perquè em facin la feina, i que menys que tallar la fruita a trossets uniformes ni massa petits ni massa grans. Una mica de meló, una mica de pinya, mig kiwi, uns grills de de taronja (això quan el suc de taronja no és natural) i unes quantes maduixetes.

L’assortit d’embotits (amb pernil bo, per favor!) i de formatges (sempre alguns de sequets) no pot faltar mai. Un parell de llesques de pà torrat a la màquina (el món de les torradores de pà dels hotels també dona per escriure una tesi doctoral), amb un tomàquet per sucar (més d’un cop he estat a punt de demandar un hotel per posar tomàquet ratllat en un bol transparent!), un raig d’oli d’oliva verge i una punta de sal.

Per rematar l’esmorzar un bon iougurt (si és grec millor).

I el cafè, espresso o res. Aquells hotels que serveixen de bon matí cafè que sembla aigua bruta haurien de rebre una inspecció de sanitat i ser clausurats per la via d’urgència.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Advertisements