L’any 2011 es va adjudicar la construcció de la línia d’Alta Velocitat entre les ciutats àrabs de Medina i La Meca a un Consorci format per empreses espanyoles: OHL, Indra, Talgo, Ineco, Adif, Renfe,Consultrans, Copasa, Imathia, Cobra, Dimetronic i Inabensa . L’import de l’adjudicació era de 6.736 milions d’euros.

L’aparició a última hora del Rei Joan Carles I va ser determinant perquè els seus cosins de la reialesa saudí adjudiquessin el contracte al grup espanyol, enlloc del grup francès que estava millor posicionat. Però, és clar, Nicolas Sarkozy no era noble i Joan Carles I sí. Això i algun maletí perdut van ajudar a decantar la balança del costat peninsular.

Des del primer dia, els que treballem a l’entorn ferroviari, ja sabíem que aquell consorci era una olla de grills i que, tard o d’hora, explotaria amb més virulència que el problema que va tenir Sacyr al canal de Panamà.

Els problems interns s’han anat tapant amb bastant èxit de cara a l’opinió pública, però el que sembla que ho acabarà fent saltar tots pels aires és la sorra del desert. Sembla mentida però es van adjudicar una línia ferroviària que creua el desert i gairebé no van dedicar esforç a pensar com mitigarien els riscos de la sorra d’aquest desert.

Els mesos de projecte i construcció van anar passant i no pensar massa en la sorra. I ara que bona part de la línia està construïda resulta que, oh sorpresa, la sorra tapa les vies! I no és un problema anecdòtic no, el problema és que en alguns trams (en total es calcula que uns 40 km) la sorra sepulta literalment els carrils i, per tant, els trens no poden circular.

Imatge d’un tram de línia que podeu trobar a la web de El Confidencial

Han instal·lat un mur de metre i mig en alguns trams i es va construir la via en placa (a sota hi ha formigó, no balast). Però és més que evident que les mesures no són suficients i ara el Consorci té un problema de l’alçada d’un campanar.

Atenció perquè hi ha trams on arriben a acumular-se 15 tones de sorra a l’any per cada metre de via! Increïble!

Seguirem atents el desenllaç de tot plegat, però anirem preparant les crispetes perquè quan els àrabs s’emprenyin de verirat hi haurà marro.

 [Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis