Avui us vull parlar de la que per mi és la millor cançó de la història.

Es tracta d’una cançó que porta per títol “Telegraph Road” i que dura, ni més ni menys, que 14 minuts i 18 segons.

Va ser publicada el 20 de setembre de 1982 al disc “Love Over Gold“, el quart disc d’estudi del millor grup de música que ha existit mai: Dire Straits.

La cançó està inspirada en un viatge en autobús de Mark Knopfler (el líder de la banda) i explica la història de com es van desenvolupar els suburbis de Detroit al llarg de diferents dècades. A la segona part de la cançó s’explica la lluita personal d’un home amb l’atur després que la ciutat creixés entorn al camí del telègraf.

Però, més enllà de la història, el que cal escoltar és la música. Com sona la guitarra, com sona el baix, com sona el piano, com sona la bateria. I com el geni Mark Knopfler fa que tot fluexi amb canvis constants i amb un final de cançó èpic.

Us recomano que tanqueu les llums, poseu el volum ben alt i l’escolteu.

Tenint en compte que la cançó dura gairebé un quart d’hora no em puc arribar a imaginar quantes hores de la meva vida m’he passat escoltant aquesta obra d’art.

[Aquest post forma part del “Projecte 365”].

Anuncis