Han passat els tres derbis en onze dies i tot ha quedat com dictava el guió escrit prèviament: terra arrasada a l’Espanyol i catifa vermella al Barça.

El Barça ha marcat sis gols i segueix el seu camí de club modèlic, de jugadors exemplars i de valors universals. L’Espanyol ha marcat un gol i ha quedat retratat pels que es dediquen a explicar les veritats absolutes a diaris, televisions i ràdios com un club de delinqüents, violents, masclistes, feixistes i acomplexats. Com diria aquell filòsof uruguaià, de “desechos”.

No hi ha terme mig pels periodistes de la Catalunya culercentrista: el Barça és el bo, l’Espanyol és el més dolent dels malvats. Tot en ordre. S’ha acomplert tot el que el dos de gener al matí ens podíem esperar que llegiríem, veuríem i escoltaríem el tretze de gener a la nit. El final estava escrit, faltava la trama.

La majoria de la Catalunya de bé no ha vist els tres partits, però la premsa aconsegueix que tots aquests tinguin la seva versió servida per terra, mar i aire. Hi ha un col·lectiu enorme de gent que és del Barça “perquè toca”, però que el futbol els hi rellisca bastant. La premsa dicta el que han de pensar aquests bons catalans. I els bons catalans s’ho empassen sense protestar. Això és el que més em dol, que la nostra societat estigui anestesiada i intoxicada informativament i poca gent (algun n’hi ha) sigui capaç de denunciar-ho.

Ara podríem escriure aquí una sèrie de descàrrecs per evidenciar que el Barça i alguns dels seus jugadors no han actuat de forma exemplar, o per justificar l’actitud de l’Espanyol o d’alguns dels seus jugadors. Però tot això ja s’ha explicat, no crec que ara hagi d’escriure tot un llistat aquí. Només per posar un exemple, és evident que els jugadors de l’Espanyol s’han empleat amb més duresa en els derbis, però també és cert que els jugadors del Barça han repartit quan havien de fer-ho (i de vegades no era en defensa pròpia sinó per pròpia iniciativa). Per això dic que no tot és blanc o negre com explica la versió oficial: Barça bo, Espanyol dolent.

Com que a l’últim derbi va haver-hi poques puntades de peu, el focus ha virat cap a la grada. Les pancartes són l’excusa per seguir estigmatitzant tot l’espanyolisme. No estic dient que no es puguin criticar les pancartes o els càntics, dic que caldria criticar amb la mateixa duresa el què o qui ho provoca. Piqué és la causa, les pancartes són l’efecte. I tot caldria posar-ho al mateix nivell. El que haurien de fer els mitjans de comunicació que dicten la veritat absoluta és deixar de fer-li la gara-gara al central del Barça. Perquè mentre ho facin i no critiquin amb duresa la seva actitud xulesca, prepotent i provocadora, seguiran sense tenir credibilitat i demostrant que el seu únic objectiu és deixar l’Espanyol com una autèntica merda davant l’opinió pública.

Al Barça no li cal defensar-se perquè els mitjans de comunicació (incloent els públics) ja ho fan en nom del club (i de Catalunya). L’Espanyol s’ha de defensar sol perquè els mitjans pericos no tenen els altaveus dels culers. Per això sembla que els pericos ens haguem d’anar justificar contínuament pel sol fet de voler existir. I fa molta mandra.

Acabo amb tres apunts ràpids, tot i que n’hi hauria per escriure molt més.

Primer. Espero que l’Espanyol (el club) defensi l’honor dels seus socis.

Segon. Espero que tots (club i aficionats) siguem capaç de deixar d’atribuir la culpa de tots els nostres mals al Barça. Ho he dit molts cops i ho repeteixo aquí: els pitjors mals de l’Espanyol ens els hem generat nosaltres mateixos, buscar excuses fora és fer trampes i defugir les responsabilitats.

Tercer. Cal repensar-se com el club comunica i transmet què som. Ja n’hi ha prou de mostrar-nos com acomplexats i víctimes. Hi ha valors com la fidelitat, la resistència i l’inconformisme que cal situar al centre i potenciar més.

Els tres apunts no són incompatibles i es poden (s’haurien d’) aplicar en paral·lel.

Em preocupa viure en una societat on la gent no sàpiga pensar per si mateixa i on tots haguem de passar per l’adreçador per poder-ne ser membres de ple dret moral. Però també em preocupa ser d’un club que només transmet estar acomplexat i no sap vendre les seves virtuts diferencials.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis