Diumenge a la nit, després de l’espectacle esperpèntic que vàrem viure a l’estadi contra el Granada, vaig escriure un article que acaba demanant que si els màxims accionistes tenien pensat vendre el club, ho fessin quan abans millor perquè l’ambient al club era irrespirable.

Dilluns al matí es va confirmar la notícia que Daniel Sánchez-Llibre havia arribat a un acord amb l’amo del grup xinès Rastar Group per vendre les accions de l’Espanyol a 78 euros per acció. Recordem que el preu nominal és de 60, per tant, Dani en treu una rendibilitat del 30%, cosa totalment sorprenent amb una empresa que té un deute que multiplica per bastant el seu pressupost anual i que hauria de tenir el preu de l’acció tendint a zero.

Evidentment tots els accionistes s’hi poden sumar, però ningú ha estat convidat a participar a la negociació perquè Dani ha fet i desfet, perquè no oblidem que la joguina és encara seva i, per tant, no ha de demanar permís als accionistes minoritaris, que són la immensa majoria, com sempre ha fet de forma totalment legítima.

Pel que sabem fins ara l’operació té bona pinta. Dani ha explicat la seva versió a través d’una roda de premsa marca de la casa plena d’inconsistències, contradiccions i dards enverinats dirigits a l’”alternativa”. Chen Yansheng ha explicat la seva versió a través de diverses entrevistes a mitjans de comunicació catalans, en el que tot són bones intencions.

No tornaré a recordar allò tant danista del que avui és blanc demà pot ser negre. Però val la pena mantenir-ho a la retina com aquell toc de prudència que sempre cal tenir quan hi ha canvis de la profunditat que l’Espanyol està a punt de viure.

Deia que el canvi sembla positiu, sobretot en el curt termini. El grup xinès injectarà diners que serviran per pagar deutes amb Hisenda i proveïdors i, de pas, segurament significarà que els jugadors i empleats del club viuran més al dia i l’Espanyol tornarà a ser un club que pagarà les seves nòmines a temps com ho era en dècades passades. Aquest factor és important de cara a que els nous jugadors que es puguin sumar al projecte tinguin més fàcil la decisió quan rebin una oferta del club i acceptar-la no els hagi de suposar una cosa similar a jugar a la ruleta.

El que em preocupa realment és el mig termini. No oblidem que el danisme és el responsable del deute que té el club. Ho recordo perquè escoltant Dani Sánchez Llibre en la roda de premsa semblava com si el deute no anés amb ell. I això és important recordar-ho: el deute de l’Espanyol s’ha generat sota el mandat de Dani, ja sigui com a President o com a màxim accionista. De la mateixa manera que és evident que per aconseguir-ho ha comptat amb l’inestimable ajuda de molta gent que ha viscut del club directa o indirectament, alguns dels quals totalment prescindibles.

El deute no l’hem fet els socis ni els accionistes minoritaris. Per tant, pensant en el mig termini, el que em preocupa és quan trigarà el grup xinès en fer neteja de veritat i començar a gestionar de forma seriosa. Si segueixen gestionant els mateixos, per molts diners que entrin, seguirem tenint un problema. És més, si el pressupost augmenta i segueix en mans dels qui ens ha portat al límit econòmicament, el risc de fer un forat més gran augmenta exponencialment. Per tant, la neteja és imprescindible. Si fas les coses iguals el resultat sempre és el mateix.

Em preocupa que Dani és quedi assessorant a Mister Chen, tal i com ell el va batejar. Pel bé de l’entitat i se l’estima realment, el millor que podria fer seria agafar el superàvit que ha fet venent les accions i deixar que Mister Chen apliqui el seu projecte. Potser serà la primera vegada que en aquest club la paraula projecte anirà acompanyada d’alguna cosa consistent i no només de fum.

I un altre dia parlarem del ridícul que està fent Genética Perica. Segurament han estat víctimes de la penúltima jugada mestre de Dani, però han d’acceptar que han perdut i que l’acord amb Rastar Group és el millor que ara tenim per l’Espanyol.

Ja està bé que Oliveró i els seus es quedin amb les accions i que facin de contrapès de Mister Chen, però és impossible que li puguin plantar cara tenint la majoria accionarial.

(Article publicat a Pericosonline).

Anuncis