Algú em deia l’altre dia que no entenia tanta negativitat contra el primer equip i m’ho argumentava dient que estàvem a mitja taula i més a prop d’Europa que del descens. I no li faltava raó. Amb els números a la mà, inclús després del ridícul que vam veure a Cornellà contra el Granada, sumem tretze punts i anem desens a la classificació. Si això ens ho haguessin dit a finals d’agost probablement hauríem signat sense pensar-ho.

I aquí és on jo m’agafo per dir que la situació és molt pitjor que un mal entrenador. El nerviosisme i la indignació generalitzada de la grada crec que va molt més enllà que un mal resultat. Els xiulets no anaven dirigits només a la banqueta.

Ahir vam veure l’escenificació del més semblant a un final de trajecte, i em refereixo al club en general. Contra el Granada l’ambient era d’enterrament. Tots sabíem que, des de fa tres anys, tenim un President amb les mans lligades per prendre segons quines decisions. I ara sabem, pel que van filtrant als mitjans, que els amos del club estan més pendents de vendre la seva part del pastís que del que li passi al club.

La situació ara mateix, vist des de fora, és de màxim desgovern. No crec que ningú sigui capaç de prendre cap decisió important (com podria ser fer fora l’entrenador) perquè l’equip està a mitja taula i l’excusa és rodona. Sembla que tots els que viuen de l’Espanyol estan més pendents d’aferrar-se a la cadira per quan arribin els xinesos, els americans o els de Tumbuctú. Massa gent vivint del club sense haver fet mèrits per merèixer-ho. I ara s’acosta l’avaluació i arriben les presses per no sortir mogut a la foto. És allò que he escrit alguna vegada sobre que els deures s’han de fer quan toquen.

L’herència del danisme serà un club en descomposició social, amb teranyines a la caixa i amb un primer equip més que qüestionat. Bé, herència si marxen, perquè si venen les accions i a sobre col·loquen al germà serà de matrícula d’honor.

Algú es deu pensar que a mi, i a molt d’altres que denunciem aquesta mediocritat en el govern del club des de fa anys, ens agrada escriure aquestes coses. O que ens alegrem perquè l’afició sembla que n’està fins al capdamunt. Doncs estan molt equivocats. A mi em dol tant com a qualsevol perico que el club estigui com està, això no va de repartir carnets de bons i mals pericos com alguns es pensen. Això va d’evitar que seguim caient en un pou sense fons, que ens seguim dessagnant temporada rere temporada. Si tenen decidit vendre el club, que ho facin quan abans millor, això és irrespirable.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements