http://www.dreamstime.com/royalty-free-stock-photos-image35813948Dijous 8 d’octubre em van convidar a participar en una taula rodona sobre innovació en les empreses d’enginyeria que organitzava Unit4 al Col·legi d’Enginyer de Camins (el programa sencer es pot consultar aquí).

El món de l’enginyeria civil està molt poc acostumat a innovar i, com que aquesta paraula està tant de moda, sembla que ara hi hagi pressa per innovar fins al punt que si no ho fas estàs mort.

No diré que innovar no sigui imprescindible per sobreviure, perquè realment és així, però el que cal fer és aconseguir inculcar la cultura de la innovació a tots els estaments de l’empresa, des del President i el Director General fins a l’últim treballador que s’acaba d’incorporar a la companyia.

La innovació és un estat d’ànim, una filosofia, un esperit que cal tenir sempre activat i despert que fa que ens qüestionem en tot moment per què les coses es fan d’una manera i per què no es poden fer d’una altra. No cal començar fent la gran innovació, és millor començar a plantejar-se les coses més bàsiques, modificant els processos més elementals de la companyia. No cal sobrepressionar-se pensant en que cal preveure una inversió ingent de diners per innovar. Això ja vindrà, però no calen molts diners per començar a caminar.

La innovació no ha de ser conjuntural, s’ha d’innovar sempre. I per això vaig saltar quan a la taula rodona un dels participants va dir que la seva empresa innovava des de feia 5 o 6, i va donar a entendre que és el que feien totes les companyies. Li vaig dir que era fals, que a casa meva innovem des que la empresa existeix i que, gràcies a això, ara estem en una posició de lideratge en alguns àmbits.

També cal pensar en que innovar no ha de ser sempre pensar en fer un producte o un servei nous. També es pot innovar en les formes de gestionar, en els models de negoci. El servei pot ser el mateix però el model de negoci pot ser diferent. Aquí hi entrarien els casos de supermercats online, per exemple.

No cal tenir la idea per innovar. Les idees es poden “importar”. Però per això cal tenir les orelles ben atentes al que es fa fora de la pròpia empresa. Tenir contactes amb centres tecnològics, centres de recerca, universitats i, fins i tot, la competència (!) és bàsic. És el moviment que es coneix com Open Innovation.

I, ja que parlo de la competència, aprofito per obrir un parèntesis. Deixem de pensar que la competència és l’enemic. En projectes grans, en búsqueda de noves solucions, de nous desenvolupaments, anar amb empreses similars a la nostra pot ser bo. Per compartir riscos però també per assolir aquella màxima del 1+1>2. El món és molt gran i no ens l’acabarem sols. Una empresa competidora en qualsevol moment pot ser un bon soci. I, fins i tot, pot ser que coincideixin les dues coses al mateix temps.

Tornant al tema de la taula rodona, vaig fer una afirmació un pèl polèmica (reconec que vaig fer-ho per provocar l’audiència i generar una mica de debat). A la seu del Col·legi de Camins vaig gosar dir que els enginyers de Camins havien viscut massa bé durant massa anys. Vaig dir-los que havien estat instal·lats al sofà durant molt temps i que ara els feia molta mandra i havien de posar molt d’esforç en aixecar-se i començar-se a moure. Però que no tenien més alternativa que aixecar el cul i innovar. Un cop acabada la xerrada, se’m van acostar diversos enginyers que no eren de Camins per felicitar-me per les meves paraules. Algun de Camins també va entendre la meva provocació i la va agrair.

Una altra màxima per acabar : si fas les coses sempre igual, el resultat sempre serà el mateix. Per tant, has de canviar alguna cosa si vols que els resultats canviïn.

Advertisements