Les xarxes socials no són bones o dolentes per definició. El que les fa bones o dolentes són els seus usuaris i l’ús que cadascun en fa.

Aquesta setmana hem tingut rebombori perquè Pau López ha decidit tancar el seu compte de Twitter. Resulta que va haver-hi pericos que van utilitzar aquesta xarxa social per criticar-lo per la seva actuació a la porteria en el partit contra l’Sporting de Gijón. I sembla que al porter no li ha agradat escoltar l’opinió d’alguns aficionats.

Evidentment, qui entra al joc de les xarxes socials ha de saber que està obrint un canal per on hi pot entrar de tot. Hi poden entrar elogis i mostres d’admiració quan tot va bé o quan hi escrius coses que agraden. Però també s’hi poden colar insults i comentaris crítics quan les coses van malament o quan hi publiques alguna cosa que no agrada. Si tens la pell fina val més que no hi juguis.

Sembla que Pau és dels de la pell fina, dels que no encaixen les crítiques. I, per tant, crec que la decisió de tancar el seu compte de Twitter ha estat molt encertada. Si els comentaris negatius li afecten d’alguna manera, és millor que se centri en entrenar fort, en jugar bé i en callar boques.

En cap cas estic justificant els insults o les faltes de respecte, que són totalment deplorables. L’anonimat permet dir moltes bajanades, fins i tot amenaces que són denunciables i no haurien de quedar impunes.

Però quan un té una cara pública o exposada al món ha de saber que sempre hi haurà qui en parlarà bé i qui en parlarà malament. Facis el que facis sempre tindràs els incondicionals i els “haters”. Si no et va la marxa, fuig de Twitter. Això sí, tampoc llegeixis articles que parlin de tu i no escolis la ràdio quan en una tertúlia algun digui el teu nom. Corres el risc de que diguin alguna cosa que no t’agrada.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements