Cerberus és una paraula que fa dos dies ens podia sonar al dolent d’una pel·lícula de James Bond però que a dia d’avui ja ens és del tot familiar.

Per alguns, Cerberus és la salvació de tots els mals del danisme i l’única sortida viable pel club. Per altres, Cerberus són uns ianquis malvats que s’han organitzat per aterrar a Cornellà, devorar el poc que queda del club i llençar les restes a l’abocador municipal.

Doncs mireu, ni una cosa ni l’altra. Ni Cerberus són els salvadors ni són els enterradors, però entenc que hi hagi qui vulgui agafar-se a un clau roent o qui vulgui seguir tirant a cop de cigronada. Cenizos contra palmeros, tots atrinxerats.

El danisme ha creat un deute que en alguns moments ha fregat els dos-cents milions d’euros, per bé que no va ser el culpable de la venda de Sarrià com se’ns recorda. Que els d’abans de Dani no ho fessin bé no significa que Dani tingués carta blanca per estar divuit anys fent-ho malament. Que a aquest club portem dècades fent-ho malament no hauria de ser l’excusa per deixar que se segueixi igual per sempre. Entre d’altres coses perquè l’abisme cada cop està més proper.

De la mateixa manera que Cerberus, en cas de seguir endavant aquesta opció, ens faria una due dilligence per saber fins i tot el color dels calçotets del soci més nou, jo crec que el club i els màxims accionistes – amb el principal grup de l’oposició inclòs – s’haurien d’assegurar de què no deixem el club en mans d’uns voltors. Quan una empresa compra una altra és normal que vulgui conèixer tots els secrets abans d’executar l’operació. Però, de la mateixa manera, l’empresa en venda, si els seus propietaris se l’estimen i no només van a fer diners (matís important) tenen l’obligació de saber els plans dels compradors.

Amb la majoria de coses, però en aquest tema en especial degut a la seva importància pel futur del club, el discurs dels líders de les trinxeres cal agafar-lo molt amb pinces. Això no va de blanc o negre. Cerberus no són bons o dolents. El que s’ha de valorar com a bo o dolent és el que pretenen fer amb l’Espanyol, i aquí la responsabilitat és dels amos (Dani i Condal, però també Oliveró). Estem a les seves mans, esperem que no s’equivoquin.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements