Hi ha un grup de pericos que tenen l’Espanyol en les primeres posicions (si no la primera) de la seva escala de prioritats. Són persones que pensen en l’Espanyol vint-i-quatre hores al dia i tots els dies de l’any. Van a tots els partits que juga el primer equip a l’estadi, als desplaçaments que poden i, fins i tot, acostumen a deixar-se caure per la Ciutat Esportiva Dani Jarque per gaudir dels partits del futbol base i del femení. Poden compaginar la seva feina – en cas que tinguin la sort de tenir-ne – amb els horaris dels partits. A més, tenen una família – en cas que en tinguin – que també forma part del mateix grup d’incondicionals blanc-i-blaus que no se’n perden ni una, o bé que accepten i toleren que la religió perica està per damunt d’altres coses més mundanes. Són els pericos de la casta més autèntica. Són els pericos que poden anar als actes de les penyes, que es permeten fer desplaçaments amb el primer equip, que recorren Catalunya durant la pretemporada. Són els pericos alfa i creieu-me que, molts cops, els envejo.

Hi ha un altre grup de pericos que tenim l’Espanyol molt amunt a l’escala de prioritats, però potser d’altres coses passen per davant. Som persones que intentem pensar en l’Espanyol tant sovint com podem, però no sempre. Intentem anar a la majoria de partits a l’estadi, però molt difícilment tenim la sort d’anar a la Dani Jarque. Tenim feines que, de vegades, són incompatibles amb els horaris dels partits, especialment quan són entre setmana. I tenim una família, que acostuma a estar en les primeríssimes – o directament la primera – posicions de la nostra escala de prioritats, que no comparteix la nostra passió perica o reclama la nostra presència durant el cap de setmana perquè durant la setmana no podem veure’ls com ens agradaria per culpa de la feina. Molts cops ens sentim malament per no poder anar al camp a animar l’equip, especialment quan van maldades i la nostra presència al camp és més necessària que mai. Ho passem malament pensant que abandonem el que considerem la nostra religió. Rarament anem a actes de penyes, ens desplacem amb el primer equip o veiem partits de pretemporada a Palamós o Sabadell. Ens sentim com mals pericos i, creieu-me, molt cops ho patim en silenci.

Finalment hi ha un grup que són poc pericos, que un dia van arribar a fer-se socis del club aprofitant la trempera d’alguna Copa del Rei, de la final de Glasgow o de la construcció del nou estadi. Són gent que no viu l’Espanyol intensament durant la setmana. Són gent que té el club més avall a l’escala de prioritats i que no va tenir remordiments quan no va renovar el seu carnet cansat pels horaris, tocat per la crisi, pel desgavell en la gestió de l’entitat o pel pobre espectacle que veia sobre el camp. De tant en tant van a l’estadi amb el carnet d’algú del segon grup i anima com el que més. Li entren ganes de tornar-se a fer soci, però quan fa números o passen les hores, se li passen les ganes. Recorda com de bé s’ho va passar l’any 2000 a València, el 2006 cridant com un boig quan va veure passar el bus de l’equip per la Castellana o el 2007 a Glasgow. A casa estan sols perquè no han tingut ni temps ni esma per convertir els seus fills en potencials pericos alfa. Per no saber no saben ni quin dia ni a quina hora juga l’equip, acostumen a desconèixer el proper rival i no els preocupa excessivament si aquest any patirem per baixar o si tenim opcions d’anar a Europa. A la feina no s’amaguen de ser pericos, però no se senten malament quan no poden anar al camp perquè per ells l’Espanyol és una cosa relativament llunyana que algun dia els va entretenir.

Per mi l’Espanyol som tots: els alfa, els que intentem ser-hi sempre que podem i els que ho viuen de lluny. No guanyem res repartint carnets de bons i dolents. I guanyaríem molt intentant atraure novament els que un dia sí que patien quan no podien anar a l’estadi a animar l’equip quan més ho necessita. No oblidem que tenim més de vint mil seients buits cada partit en un camp magnífic i no podem somiar, com a mínim a curt termini, que l’omplirem de pericos alfa.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis