Ahir el President del Barça va anunciar que convocaria eleccions a finals de temporada. I a mi em va envair una sensació d’enveja molt profunda. Els socis del Barça poden decidir el futur del seu club. Nosaltres, malauradament, no podem decidir el futur del nostre i ens l’hem de mirar de lluny sense poder influir-hi de cap manera.

A l’Espanyol manen i manaran sempre els més rics, perquè són i seran els que poden comprar més accions. Això ha estat així des que ens van obligar a convertir el club en una Societat Anònima Esportiva, i seguirà sent igual fins que deixem de ser-ho.

Per tant, sempre estarem en mans d’un reduït grup de persones amb elevat poder adquisitiu que podran fer i desfer al seu gust, com està passant ara. No és culpa d’ells, evidentment, però les probabilitats de trobar els millors preparats per gestionar el club baixen en picat per la senzilla raó que l’univers de possibles candidats per fer-ho és molt més limitat.

Si qualsevol es pogués presentar a dirigir el club i fossin els socis (un soci, un vot) els que decidissin els seus preferits en base als criteris que consideressin més adequats (projecte, experiència, projecció, etc.), seria més democràtic i higiènic, apart de que està demostrat que les decisions d’un elevat número de persones estadísticament sempre són més encertades que les d’un grup reduït de decisors.

Probablement el cop que vàrem poder votar ens vàrem equivocar triant Juli Pardo, però prefereixo tenir l’opció d’equivocar-me jo a que d’altres s’equivoquin per mi.

L’última ampliació de capital va ser un desastre perquè els petits accionistes no van anar-hi. Però segurament molts vàrem pensar que no servia de res tenir una, dues, cinc o deu accions perquè el poder sempre estaria en dos, tres o quatre persones.

Fa anys que el club és una empresa, una Societat Anònima Esportiva, i això no és culpa dels màxims accionistes. Però no podia estar-me d’escriure un article dient que, ni que fos en somnis, algun dia m’agradaria poder votar.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis