El dimecres dinou va fer dos anys que Joan Collet és President de l’Espanyol. Us haig de confessar que sóc dels que, quan va arribar al càrrec, va predir que duraria poc, bastant menys del que porta fins ara. Probablement la meva previsió estava molt condicionada per tot el soroll de fons – i no tant de fons – que va envoltar aquella Junta General d’Accionistes que va acabar amb la seva elecció com a màxim dirigent de l’entitat. Però, en tot cas, no deixa de ser un indicador més que em confirma que no m’haig de dedicar a la futurologia si vull arribar a final de mes.

Haig de reconèixer que Joan Collet m’ha sorprès positivament. Amb això no estic dient que ho hagi fet tot bé, ni de bon tros, però crec sincerament que ha fet coses positives en una situació de contorn difícil. De contorn del propi club en particular i de contorn del futbol espanyol en general.

Collet ha pres decisions que, en més d’una ocasió, sabem que han molestat els màxims accionistes, complint allò que va repetir tantes vegades durant les setmanes prèvies a la Junta: que no seria un titella de Daniel Sánchez-Llibre i Ramon Condal.

Per molt que alguns s’han entestat en seguir-lo nomenant “senyor encarregat” de forma despectiva, és de justícia reconèixer que, amb els temps, ha demostrat que no és l’encarregat de ningú. És cert que és President perquè té el suport accionarial de Dani i Condal però per mi els encarregats segueixen ordres. I Collet em sembla que no ho ha fet.

Ser Director d’alguna cosa requereix prendre decisions i ser valent. Sé per pròpia experiència, perquè alguna cosa em toca dirigir, que moltes vegades no és fàcil. Entre d’altres coses perquè, de tant en tant, toca fer i decidir coses que no són populars. I llavors és quan toca aplicar el sentit comú, la mà esquerra i explicar-se. Explicar els motius de les decisions és molt important i segurament aquí és on més ha punxat el President.

Collet ha pres decisions i en això cal felicitar-lo. Quan s’ha equivocat prenent-les també ha d’entendre que se’l critiqui, perquè una part del sou de dirigir alguna cosa va destinat a esmorteir les crítiques. Pretendre ser el màxim dirigent de l’Espanyol sense entendre que cada dia et diran com has de fer la teva feina és ser un il·lús.

Què Joan Collet podria haver fet més coses? Sens dubte. Què Joan Collet podria haver pres millors decisions? Sens dubte. Què Joan Collet es podria haver explicat millor? Sens dubte. Però aquí tots portem un President a dins i tots hauríem fet coses diferents, hauríem pres decisions diferents i hauríem explicat les coses diferents.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis