L’Espanyol és un club esportiu que, a dia d’avui, té 25.492 socis i, per tant, una multitud d’opinions molt diverses sobre qualsevol tema que ens pugui venir al cap.

Jo sóc de l’Espanyol perquè el meu avi me’n va fer. M’encanta ser de l’Espanyol perquè, entre d’altres coses, m’ha forjat un caràcter acostumat a lluitar sempre en minoria i contra-corrent. És meravellós ser de la minoria blanc-i-blava. Blanc i blava.

Suposo que els meus companys de grada (malauradament cada cop més buida) voten a la CUP, a Ciutadans, a ERC, al PP, a ICV-EUiA, a CiU, al PSC, a UPyD i al Partit anti-taurí. Segur que també n’hi deu haver uns quants que no voten mai. Dic que suposo que voten aquests partits perquè mai he tingut la necessitat de preguntar-ho. Al camp tots som pericos i ens reunim per animar l’equip, xiular l’equip rival i criticar al primer que passa per allà. Però, cadascú, a casa seva, vota a qui vol i porta la bandera política que vol.

Mai m’han agradat els que porten banderes al camp que no són les de l’equip. Sempre m’ha semblat una actitud egoista que no pensa en el col·lectiu, sinó en un mateix. Les banderes que no són de l’Espanyol només divideixen. El nostre estadi no es va construir per esbravar les necessitats polítiques més íntimes, al camp s’hi va a animar.

Resulta que el Barça, la setmana passada (un any més tard del que hauria estat normal), es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. I, és clar, amb aquell complex d’inferioritat que massa vegades destil·lem, ja hem sortit ràpidament a haver de dir que l’Espanyol estarà a favor del que decideixi la majoria dels catalans i bla, bla, bla. Evidentment que estarem a favor del que decideixi la majoria dels catalans, com també estarem a favor del que decideixi la majoria dels espanyols mentre en formem part.

L’Espanyol és un club català i, agradi més o menys, haurà de fer el que decideixi la majoria dels catalans. Ara bé, no veig cap mena de necessitat de que el club es posicioni a favor o en contra del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Si el soci votant de la CUP o el soci votant del PP volen que el club es pronunciï en una direcció o una altra, doncs que s’hi posin fulles, perquè no ho ha de fer.

I, en qualsevol cas, si el President Collet vol parlar en nom dels 25.492 socis, que prèviament faci una consulta on tots hi puguem dir la nostra. Això sí, que ningú s’escandalitzi si l’endemà del resultat de la consulta i del corresponent pronunciament solemne del club, perdem uns quants milers de socis pel camí emprenyats per la deriva política del club. Com que anem tant sobrats d’efectius a la grada, ara només faltaria que ens fotem de quatre grapes en debats polítics.

Els pericos tenim dret a no voler decidir.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements