Es confirma que Dani Sánchez-Llibre i Ramon Condal segueixen sent els amos de la botigueta. L’endemà de la Junta General d’Accionistes de la vergonya del 19 de novembre de 2012 se’ns va assegurar que els dos màxims accionistes s’apartaven i que Joan Collet tindria llibertat de maniobra.

Nota al marge. Als que vàrem dir que no ens ho crèiem ens van titllar d’incrèduls (com a poc). Però el temps sempre posa a tothom al seu lloc.

En defensa del President Collet cal dir que ha intentat manar. Fins al punt d’haver tibat tant la corda que els amos s’han enfadat. I com que s’han enfadat i la joguina és seva, han decidit tornar a fer canvis al Consell i entre alguns executius.

La sensació entre l’afició és que al Consell es viu una mena de Joc de Trons. Bé, per alguns és una mena de Joc de “Trilers”, on ballen els noms i les cadires, però que al capdavall tot canvia per acabar sense canviar res.

Està clar que els màxims accionistes tenen tot el dret de fer i desfer com vulguin i quan vulguin, però aquestes maniobres a l’ombra per posar aquest i treure aquell, per col·locar l’amic de la família i defenestrar al que ha gosat fer un moviment important sense demanar permís al patró, només aconsegueixen que l’afició es vagi afartant i allunyant cada cop més. Cada cop més empresa i menys club.

Mentre a dalt de tot es barallen per egos, la grada es va despoblant a marxes forçades. I, enmig, els treballadors, que han vist companys acomiadats però que no sé si intueixen que a sobre seu es tingui un pla concís per sortir de la situació de precarietat en la que estem immersos.

Potser que ens deixem de lluites de poder i posem un govern ferm i preparat.

Tot plegat, un caldo de cultiu magnífic perquè diumenge la piloteta entri.

(Article publicat a PericosOnline).