La setmana passada acabava el meu article dient que l’objectiu al que aspirem per pressupost esportiu és la permanència.

Cal distingir entre el que és un fet contrastable i el que és un desig.

El meu desig seria que el nostre objectiu fos anar a Europa cada temporada (imagino que com tots els pericos). Bé, potser seria millor que l’objectiu fos guanyar la Lliga cada any, però això, més que desig, seria una utopia.

Per tant, que jo escrigui que la meta és salvar la categoria no significa que m’agradi. Ni tampoc significa que, si a la jornada trenta sumem quaranta-tres punts, la temporada s’hagi acabat (com, malauradament, hem viscut bastantes vegades darrerament).

Si escric que l’objectiu és la permanència és perquè és la realitat, ens agradi o no.

Tenim un pressupost esportiu dels més baixos de la Primera Divisió.

(Molta atenció a la diferència entre el pressupost total del club i el pressupost que destinem a l’àrea esportiva).

Per bé que el pressupost total ens situa, comparativament amb la resta de clubs, en una posició més propera a places europees que a places de descens, el que podem destinar a la parcel·la esportiva és més baix que d’altres. Recordem que això és degut al deute descomunal que arrosseguem per la mala gestió de bastants anys i que ara és una llosa per quadrar els números.

Ara vaig als fets contrastables.

El pressupost esportiu de la temporada que hem acabat (2013-2014) va fer que el valor de la nostra plantilla fos el tretzè de la Lliga. Com que els números no acostumen a enganyar, vam acabar la temporada en catorzena posició (empatats a punts amb el tretzè). Per tant, relació entre valor de plantilla i classificació final.

Si aixequem la mirada i analitzem les últimes temporades, se segueix demostrant la relació directe entre el lloc que ocupem a la classificació segons el valor de plantilla i la posició que ocupem al final a la Lliga. Això vol dir que els anys que hem pogut destinar més pressupost a tenir un bon equip, aquest ha tingut més valor, i hem acabat en posicions més nobles a la taula.

Evidentment, tot això no és matemàtica pura i sempre pot haver-hi anys en que fem molt bona temporada i acabem més ben classificats que el que diu la teoria segons el que valen els nostres jugadors. De la mateixa manera, en anys dolents quedem més per sota del que diria la teoria.

Però, curiosament (o no), si agafem les últimes nou temporades, el resultat torna a contrastar la teoria de que hi ha relació directe entre el valor dels jugadors i el lloc que acabem ocupant al final de la Lliga. Segons això, la posició promig que hauríem d’haver ocupat els últims nou anys segons valor de plantilla seria l’onzena. I la posició promig que hem acabat ocupant a la classificació ha estat la dotzena.

Com diria aquell “el algodón no engaña”: ara per ara, l’objectiu (agradi o no) és salvar-nos.

Nota: Si voleu mirar els números amb més detall, podeu anar aquí.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements