L’últim article que vaig escriure, titulat “La gran mentida”, partia d’un títol polèmic que, com és evident, volia motivar que els despistats entressin a llegir-lo. Està clar que no era necessari titular-lo així i que segurament el més indicat hagués estat alguna cosa semblant a “La gran excusa” o L’excusa perfecte”.

I és que a l’article l’únic que volia ressaltar és que em va l’efecte que, davant la baixada constant d’espectadors al nostre estadi, l’actual Consell d’Administració del club no està fent gairebé res. O, com a mínim, això és el que sembla de portes enfora. La crisi i els horaris són l’excusa perfecte per no moure un dit. De la mateixa manera que el “tot és culpa del Barça” l’apliquen a moltes altres situacions, quan a l’estadi cada cop hi va menys gent, doncs deixen anar la màxima “tot és culpa de la crisi i dels horaris” i a seguir tirant.

Que jo escrigui que no tot és culpa de la crisi i els horaris, i ho demostri amb algunes comparatives amb altres clubs de Primera (tot i que les estadístiques estan per manipular, ja m’ha quedat clar), no significa que no siguin els principals motius del descens d’espectadors. Per mi són les principals causes i ho comparteixo plenament, però no podem quedar-nos només en l’anàlisi superficial i fàcil. Cal anar més en profunditat per esbrinar la resta de factors que fan que, al nostre estadi, perdem més espectadors que a d’altres camps.

D’aquesta denuncia jo no conclouria que “odio la directiva”, com algun il·lustre criticador de tot el que escric va dedicar-me la setmana passada. Ser crític i demanar que els que gestionen el club busquin solucions als problemes que patim no vol que odiï ningú. Jo no odio ningú, i menys a un perico.

Arran d’escriure l’article, vaig anar a PericosOnline Ràdio a parlar-ne i es va generar un debat crec que interessant i divers, tant entre els que parlàvem des de l’estudi com amb les persones que van trucar. Entre tots es va anar confeccionant una llista de possibles causes del desencís dels pericos. Algunes més profundes i preocupants i d’altres no tant. Però, en tot cas, en una estona i entre uns quants aficionats, vàrem ser capaços de posar sobre la taula alguns símptomes.

El que jo demano és que el Consell faci aquesta llista, analitzi per què estan passant algunes coses i intenti traçar un pla (a mig termini) per reconduir la situació. Que expliqui que s’està preparant aquest pla i que, quan estigui enllestit, presenti les conclusions i les comenci a aplicar. Sabrem el model de club al que volem aspirar i entre tots remarem en la mateixa direcció per aconseguir-ho. Mentre no es faci, farà la sensació que seguim improvisant, ballant al ritme que ens marquen els factors externs a l’entitat, i buscant excuses per no intentar sortir del pou al que vam caure fa temps i en el que ens enfonsem cada temporada una miqueta més.

I si demanen opinió o ajuda als socis, a mi em tindran el primer per aportar i sumar en clau positiva, per bé que alguns això no s’ho creguin i segueixin pensant que sóc un “cenizo”.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis