L’Espanyol ha començat l’any amb la notícia de que l’exvicepresident Pere Botet ha presentat una demanda al club. Resumint: Botet va sortir del crèdit sindicat a canvi de fer un préstec de 10 milions al club i avalar 12 milions davant l’UTE constructora de l’estadi. Quan es rumorejava que l’Espanyol podria entrar en concurs, Botet va retirar l’aval i l’UTE el va denunciar. I ara Botet denuncia el club.

Tot plegat un embolic de despatxos que no té res a veure amb el pla esportiu o social, però que evidencia que al nostre club hi ha molta merda amagada sota les catifes.

En saber-se la notícia, a Twitter s’ha generat el pertinent debat, com passa amb la majoria d’informacions relacionades amb el club. Però el que m’ha cridat especialment l’atenció és alguna piulada que, enlloc de criticar el contingut de la notícia, se centrava en atacar els mitjans que l’havien publicat.

El cert és que m’ha fet reflexionar bastant si és bo que es publiquin aquest tipus d’informacions que es podrien qualificar com de “crònica negra” del club. I he arribat a la conclusió que no ho tinc massa clar.

Jo sóc dels que vull tenir tota la informació possible, sigui bona o dolenta, perquè considero que és la manera de poder jutjar millor certs comportaments o comprendre certes actituds o declaracions.

Però, per altra banda, suposo que l’enrenou que es genera entre la ja desgastada i dividida massa social, no contribueix a que tots remem en la mateixa direcció, que no és altra que sumar el màxim número de punts quan abans millor.

Imagino que hi ha gent que prefereix viure en la ignorància, sense saber segons quines coses. Però que no se sàpiguen, no significa que no existeixin.

I vosaltres què preferiu: que se sàpiga tot o amagar la merda sota la catifa?

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis