Que l’Espanyol hagi sumat quatre dels últims vint-i-quatre punts en joc a la Lliga és una anècdota. Com també ho era que en les primeres jornades en portés onze de quinze possibles. L’equip és el que és i tots tenim clar – o hauríem de tenir-ho – que l’objectiu és sumar quaranta-tres punts quan abans millor. Per molt que el President surti a dir que somia amb anar a Europa, l’objectiu és la salvació. I ja està. Els somnis millor que cadascú se’ls guardi a casa o els expliqui dilluns a l’hora del cafè.

El problema no són els jugadors. I m’atreviria a dir que l’entrenador tampoc té tota la culpa. El principal handicap del nostre club és que fa molts anys que viu comptant els dies que passen sense pena ni glòria, comandat per uns propietaris que estan més pendents de vendre’s les accions a algun fons d’inversió despistat que de gestionar-lo amb la dignitat que la seva història i la seva afició es mereixen.

Els que anem quedant – i que cada cop som menys – vivim en una estranya sensació permanent de mort lenta. Fugida massiva de socis any rere any, descens preocupant d’espectadors a l’estadi, incontinència en la venda de jugadors cada cop que s’obre el mercat. I, el que és pitjor, que no fa la sensació que res, absolutament res, s’estigui canviant en les formes de fer les coses. Per no parlar, és clar, de l’eterna queixa de la manca de projecte de club, de la inexistència d’un rumb que faci que, quan sumem quatre punts de vint-i-quatre, puguem agafar-nos a alguna cosa que mantingui l’esperança.

Fa temps, anys, que l’única esperança és arribar a la jornada trenta-vuit i no estar entre els tres últims a la classificació. Una monotonia que ens està convertint en un club moribund que va perdent afició a marxes forçades. I que sí, que la crisi és galopant i que al futbol espanyol la immensa majoria de clubs estan molt malament. Però a mi el que facin els altres no m’importa. El que em preocupa i m’encén és que els que gestionen el meu club no fa la sensació que estiguin esprement-se els cervells per explicar-nos què faran per evitar una mort lenta.

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis