Aquest matí molts dels que anàvem cap a Cornellà (i imagino que encara més dels que no hi han anat) sabíem que avui era un d’aquells dies que no ens sorprendia si l’Espanyol acabava perdent el partit.

Per començar perquè sempre que tenim alguna opció d’enganxar-nos a entrar en la lluita per Europa, els últims anys sempre fotem figa.

Un altre factor és que els últims 5 partits que s’havien disputat a la Primera Divisió espanyola a les 12 del migdia d’un diumenge havien acabat amb victòria visitant (una d’elles va ser el Getafe 0 – Espanyol 2).

Tercer factor: el dia de merda que feia avui. El dia s’ha aixecat gris, fred i humit. Sense dubte ha estat el factor determinant perquè a les grades només hi hagués (oficialment) divuit mil persones. Segur que el mal temps ha anat calant a la grada i a la gespa. L’afició i l’equip han estat freds i grisos com el dia.

I últim factor: sempre que el Barça pateix una patacada forta (4-0 a Munich), nosaltres aprofitem per fotre’ns una altra nata sonada (com la d’avui).

Avui tocava palmar i ho hem fet de la forma més miserable: jugant a res contra un rival que encara ha jugat a menys.

Dit això, queden quinze punts en joc (Sevilla, Depor i Celta fora; Madrid i Barça a casa). Anar a Europa no sembla fàcil, però en aquest club pot passar qualsevol cosa. No podem abaixar els braços.

Advertisements