La victòria a Pamplona ens ha situat a un pas de la salvació. Això ha provocat que la parròquia perica pugui respirar tranquil·la de cara a la recta final d’una temporada que va començar molt malament.

A falta de vuit jornades per acabar el campionat, ja som en terra de ningú, aquella posició tan incòmoda que històricament a l’Espanyol provoca que els jugadors abaixin els braços i es dediquin a passejar-se pel camp a l’espera de les vacances. Alguns jugadors pensaran només en les vacances però de ben segur que un bon grapat també imaginaran el seu futur que probablement passi o els agradaria que passés lluny de Cornellà.

Javier Aguirre ha aconseguit, amb els seus resultats, portar la pau a l’entorn perico, que ha viscut cloroformitzat, durant mesos, esperant la salvació. Però la Junta d’Accionistes del 19 de novembre està a la retina de molts. I, ara que la cortina de fum de la mala situació a la classificació s’esvairà, les misèries del club tornaran a quedar al descobert inevitablement.

El Consell d’Administració es troba, de cop, en una situació contradictòria. Per una banda vivint amb alegria la pràctica permanència de l’equip. Però, per un altre costat, havent d’afrontar la realitat de cara, que ha estat dins d’un gran parèntesis durant mesos, amb el Consell vivint en un bastant còmode segon pla mediàtic, parapetat darrera Javier Aguirre.

Els esforços de l’entitat s’han centrat a reconduir la mala situació esportiva del primer equip a curt termini, com no podia ser de cap altra manera. El que no sabem és, si durant aquest període transitori, la maquinària del club ha estat treballant en el mig termini. Ara és el moment de començar-ho a descobrir, ja no hi ha excuses.

Els canvis reals i el projecte de club s’han de visualitzar urgentment. No oblidem, com deia més amunt, que la Junta d’Accionistes va deixar ferides obertes. No costa gaire d’imaginar que deu haver-hi molta gent mossegant-se la llengua des de llavors, a l’espera del moment oportú per intentar cobrar-se els deutes d’aquell vespre esperpèntic. Diuen que abans de les grans tempestes sempre hi ha una calma tensa. Pel bé del club i de la salut mental de tots plegats, jo no tinc ganes de que esclati cap tempesta.

 

(Article publicat a PericosOnline).

Anuncis