Divendres vam assistir a l’esperat debat electoral entre els tres candidats a la Presidència del club: Joan Collet, Sergio Oliveró i Arnau Baqué.

Era esperat perquè durant tota la campanya cap dels candidats ha estat capaç d’explicar-nos un projecte. Els tres han anat llençant idees durant aquests dies, amb la sensació per part de la parròquia perica que portaven la improvisació per bandera. Era lògic pensar que la convocatòria d’eleccions havia agafat tots tres amb el pas canviat i que, per tant, ni tenien l’equip de persones confeccionat ni tenien cap projecte treballat. Malgrat això, tots tres van trigar setmanes des que es convoquessin fins que van anunciar oficialment la seva candidatura. Però, quan van sortir, tampoc ho van fer amb un equip cohesionat. De fet, Baqué va sortir sol, mentre que Oliveró i Collet van reconèixer que alguns membres de la candidatura no els coneixien ni es coneixien entre ells.

Quan es van presentar, van fer-ho sense un programa ben estructurat, compacte i sense fissures. Evidentment, com ja hem denunciat alguns, no hi ha cap mena de projecte a la vista i, per tant, han estat incapaços d’explicar com aplicaran el pla d’acció – que no tenen – per tal de dur a terme el programa.

Durant aquestes setmanes s’han anat afegint noms a les dues principals candidatures, en una cursa desesperada per evitar parlar del que realment importa: com pensen treure l’Espanyol del pou esportiu, econòmic i social. Proclames buides com “apostarem fermament per la cantera” o “pujarem els ingressos i baixarem les despeses” només són fum. Qualsevol perico de la grada podria repetir les mateixes frases. Però això no és el que li demanen al qui vulgui ser el futur President del nostre club.

Els pericos hem admirat sorpresos com les persones que han de guiar l’entitat a partir del dimarts vint de novembre cap a un futur millor no saben com fer-ho. I durant el debat ho vam acabar de constatar. Collet diu que els treballadors del club ja ho estan fent bé i que poques coses canviaran. Oliveró parla d’il·lusió però durant el debat no va mostrar-ne cap rastre. Baqué posa ganes però tots sabem que ara no és el seu moment. En acabar el debat, buidor, tristor i incertesa. Una barreja depriment amb la sensació que deixem el futur de l’Espanyol en mans de la sort.

Advertisements