El dimecres 24 d’octubre vaig assistir a la presentació de la candidatura de Sergio Oliveró i ahir, dilluns 5 de novembre, a la de Joan Collet. Ho vaig fer com a perico preocupat per la greu crisi que travessa el club des de fa anys – i que s’ha agreujat els últims mesos – però també perquè volia viure de primera mà el que crec que ha de ser l’inici del canvi en la forma de fer les coses al nostre club.
No sé si el canvi de rumb serà el mateix dilluns 19 de novembre, dia de la Junta General, o només viurem un petit cop de timó, però crec que els propers mesos seran clau per construir l’Espanyol del segle XXI o per deixar-lo morir definitivament. Estem tant fotuts que ara l’única sortida és fer les coses com s’han de fer. Si, per contra, seguim fent-les com fins ara, tenim els dies comptats.
Havent vist les dues presentacions ja podem constatar, definitivament, que cap de les dues candidatures té projecte. Les dues van exposar un programa electoral, que a més és coincident en un 90%, si no més. Com que cap dels dos va dir què pensa fer per dur a terme el programa electoral, tenim poc marge per comparar les dues propostes.
Al final, tot es redueix a un trist debat totalment subjectiu que gira en dos eixos. Primer, qui és més continuista i qui és més rupturista. Segon, qui és més catalanista i qui és més espanyolista (referit a Espanya, no a l’Espanyol).
Val a dir que tant Collet com Oliveró van deixar ben clar que: primer, els dos són rupturistes i, segon, els dos volen un club apolític.
La conclusió és que jo, personalment, estic molt decepcionat, perquè al final el debat s’està reduïnt a un “a veure qui la té més llarga”. És trist perquè el club necessita un debat profund sobre com fer les coses, com canviar les estructures del club, com professionalitzar la direcció de l’entitat, etc. Com, com i com.
Alguns breus comentaris finals sobre les posades en escena de les dues candidatures i que ens demostren que el club viu ancorat al segle XX. Si Oliveró va utilitzar una presentació de Power Point de només una transparència que va estar tota l’estona projectada, Collet no tenia ni projector ni pantalla.
Una altra cosa, si la web d’Oliveró va sortir a la llum amb bastantes faltes d’ortografia (tant en català com en castellà), Collet, de moment, no té ni web.
Més: tant una candidatura com l’altra han dit que la llista de persones de la candidatura no està tancada i que poden entrar més persones. Improvisació i corre-cuites no són sinònim de preparació i planificació.
Només són petites mostres del baix nivell d’aquesta campanya electoral i, sobretot i per damunt de tot, del poc preparades i treballades que estan les dues candidatures. Volen donar la imatge de professionalitat i feina ben feta, però es desacrediten ells mateixos demostrant que no tenen res fet ni preparat.
Queden menys de dues setmanes per la Junta General i encara són a temps d’elevar el nivell. Però ara mateix, com a seguidor, estic molt decebut amb la campanya electoral.

Advertisements