Queden pocs dies perquè els candidats a la presidència de l’Espanyol es pronunciïn oficialment i, de moment, només hi ha una candidatura més o menys oficial: l’APMAE. Una candidatura, per cert, que ja han dit que no serà tal si algú altra encapçala una llista d’oposició als dos màxims accionistes (Dani i Condal).
Però també sabem, si fem cas a les filtracions que apareixen cada dia a la premsa, que hi haurà dos candidats: Joan Collet i Sergio Oliveró.
Oliveró representarà l’oposició, el canvi. Collet representarà el continuisme, perquè ningú dubta que tindrà el suport de Dani i Condal i, per tant, té una altíssima probabilitat de guanyar.
Però si Collet té la victòria més que assegurada també sap que ha de rentar la seva imatge. Una imatge lligada des de fa molts anys a Dani Sánchez-Llibre, principal blanc de les crítiques de la “revolució del Twist” (de la indignació de la massa social cansada i desil·lusionada) i màxim responsable de la deriva social, econòmica i esportiva del club.
L’única via que té Collet per desmarcar-se de Dani i Condal és intentar “fitxar” pericos que tinguin una bona imatge de cara a la massa social. I cada dia que passa aquesta intuició es va reafirmant via premsa. Primer va ser Golobart qui va explicar que Collet l’havia sondejat. I després hem pogut llegir que ho està intentant amb Dani Ballart i ara amb Àngel Morales.
No crec que Golobart i/o Ballart i/o Morales fossin males alternatives, ni molt menys. Crec que són persones molt vàlides. Crec que cal aire fresc i figures d’aquest estil podrien aportar-lo, però el principal problema està al capdamunt. Joan Collet, sota el meu punt de vista, no pot representar cap canvi ni cap trencament amb el passat. Porta massa temps tenint càrrecs de responsabilitat al club com per voler desmarcar-se de la gestió actual i voler escenificar que és capaç de donar al club el gir de 180 graus que necessita.
Collet és possible que guanyi, però l’endemà pot tenir la grada inundada de mocadors. Que ningú subestimi la força del “Twist”.
Advertisements