S’ha tancat el mercat de fitxatges i amb ell se’n va l’últim bri de projecte de cantera. Definitivament els dirigents del nostre club han optat per un model que no se sustenta en la cantera, de la que tant ens hem omplert la boca tots plegats els últims anys. No parlo només de la marxa d’Álvaro, Javi Márquez o Dani Nieto per la porta del darrera, o de la cessió de Jordi Amat (amb una baixa probabilitat de que torni si ens atenem a les anteriors cessions amb Pochettino a la banqueta). Parlo també de l’Espanyol B i del Juvenil, que han patit el desmantellament de les respectives plantilles de la temporada anterior. I tot això sense que ningú hagi donat cap tipus d’explicació del per què del canvi de model.

L’any passat van marxar (gratis) Javi Chica, David García, Ferran Corominas i Ángel Martínez. Aquest any ha estat el torn d’Álvaro Vázquez i Javi Márquez, pels quals sí que hem ingressat una quantitat (irrisòria) de diners. No entenc com pot ser que equips com Getafe o Mallorca puguin pagar a dos dels nostres joves jugadors franquícia el que nosaltres no els podem pagar. A no ser que la seva marxa no sigui deguda només a temes econòmics com se’ns ha dit, i que dubto que mai ningú ens arribi a explicar.

La cantera no és només un orgull sentimental pels pericos, que també. La cantera és (era) sobretot la base en la que sosteníem el nostre futur. Quan teníem una primera plantilla justeta i patíem per mantenir la categoria miràvem avall i ens tranquil·litzàvem, sabent que aquells nanos que jugaven a la Ciutat Esportiva Dani Jarque algun dia ens traurien les castanyes del foc.

Amb l’economia del club tal i com està l’única via de subsistència possible és mantenir una bona cantera. No podem basar el nostre futur en jugadors estrangers (que molts cops no milloren el que tenim a casa), perquè tant se’ls refot jugat a l’Espanyol, al Llevant o la Ponferradina. Els nanos de la cantera aporten (aportaven) aquell plus d’empenta i collons que els Albins de torn difícilment ens donaran.

La cantera també és una forma d’engrescar els nostres fills, que tant necessitats de referents estan en l’època que ens ha tocat viure. Ara mateix no sé quin nom posar-li a la samarreta del meu fill (apart de Jarque). Algun suggeriment?

Avui és un dia trist pels pericos. Tenim una plantilla justa per salvar la categoria. Una plantilla que, una temporada més, s’ha descapitalitzat. Però el que és més greu és que el futur pinta molt negre, perquè els nostres dirigents han decidit regalar-lo i malvendre’l.

Advertisements