Alguns diuen que Mariano Rajoy ha fet bo José Luis Rodríguez Zapatero en pocs mesos. Jo no sé si l’ha fet millor o pitjor, el que tinc clar és que els dos personatges, juntament amb tota la “camarilla” de sangoneres que els envolten, són uns ineptes i uns incompetents. Estem en mans d’uns inútils inoperants que no donen més de si, ni ara (PP – Rajoy) ni abans (PSOE – Zapatero), ni més abans (PP – Aznar), ni encara més abans (PSOE – González). D’on no n’hi ha no en raja (ni n’ha rajat mai).
La classe política espanyola, amb els dos partits majoritaris al capdavant del circ, ens ha dut al precipici. Ens aguantem d’un fil de no caure a l’abisme, mentre els homes de negre, de gris o del color que sigui, esperen impacients a que Espanya caigui d’una vegada. No suporten la xuleria espanyola (madrilenya) que passegen els nostres dirigents per Europa. Allò del “nadie me ha presionado, he sido yo que he presionado a Europa para que nos concedieran una línea de crédito sin ninguna contrapartida”. Va ser el dia que la selecció espanyola debutava a l’Eurocopa contra Itàlia i el nostre Presidente se’n va anar a celebrar el pseudorescat europeu animant la Roja, que tantes alegries ha donat (a alguns) fa poques setmanes.
Avui fa 10 anys que va començar la “batalla” de Perejil, aquella on Aznar, el gran milhomes “chulapo” es va entrenar per després desembarcar a Iraq en busca de les famoses armes de destrucció massiva. Avui Rajoy ha fet retallades de destrucció “massIVA”, aplicant la pujada més alta de l’IVA des que existeix. I això que va jurar i perjurar que el seu Govern mai no l’apujaria.
Els homes de negre estan a l’aguait. L’Enric Juliana ha dit aquest vespre que no es descarta que a la tardor hi hagi més mesures, més retallades. Tot depèn d’Europa, que és qui talla el bacallà. Ells són els que decidiran si l’escabetxina avançada avui per Rajoy – i que es consumarà divendres en el Consell de Ministres – són suficients o, per contra, cal apretar una mica més. Un Consell de Ministres, per cert, que presidirà el caçador d’elefants, alies Juanca – o Carlanga per alguns – que sempre està present en els millors moments de la història contemporània d’Espanya com, per exemple, quan va haver d’agafar el relleu del dictador Franco o quan va posar ordre el 23-F deixant frase per la posteritat com el “tranquil, Jordi, tranquil”.
Espanya, amb uns polítics lamentables i que cada cop són pitjors, s’enfonsa. I Catalunya, que és el motor de l’Estat, cada cop està més ofegada pel llast que suposa haver de mantenir en vida un moribund. Els polítics catalans, amb el Govern actual al capdavant, tampoc se salven de la crema. Però, com a mínim, donen la cara des del primer dia i, què voleu que us digui, me’ls sento més propers que uns que estan a Madrid i que es passen el dia criticant els catalans d’insolidaris mentre ens escuren les butxaques. A Catalunya certament hi ha molta feina per fer, molta neteja necessària, moltes despeses evitables i moltes subvencions a eliminar, però tinc la sensació que sense haver d’arrastrar Espanya, podríem volar molt més alt.
Per què no ens ho deixen intentar?
Advertisements