Estic a favor de la immersió lingüística en català per 3 motius fonamentals:

1. El català és una llengua que la parlen uns 7 milions de persones, mentre que el castellà la parlen uns 100. És evident quina de les dues està en clar desaventatge. Si no es protegeix d’alguna manera, acabarà desapareixent.

2. El model d’immersió, que fa molts anys que s’aplica, s’ha demostrat que funciona. De fet, els alumnes escolaritzats a Catalunya en la immersió no tenen pitjors resultats en les proves de castellà que els estudiants de moltes altres Comunitats Autònomes espanyoles.
3. El model d’immersió és un model de cohesió social, sobretot pels nouvinguts d’ara o de fa quaranta anys.

Fixeu-vos que no estic tirant de tòpics ni defensant res amb arguments buits. Intento defensar-ho des de l’objectivitat, sense fer demagògia ni embolicant-me amb cap bandera.

Dit això, també cal entendre als que volen que els seus fills siguin edicats en castellà. No entenc quin benefici en treuran els seus fills, però tenen tot el dret de demanar-ho.

No es pot fer un model amb 2 llengües vehiculars perquè, per definició, de llengua vehicular només n’hi pot haver una. Per tant, els pares que demanin que els seu fills siguin educats amb una llengua vehicular diferent al català, l’únic que estaran fent són guetos. Es dividiran els alumnes – i de retruc la societat – entre els que tinguin la llengua vehicular en català i els que tinguin la llengua vehicular en castellà. No hi ha cap més manera possible, de la mateixa manera que els que van a escoles internacionals actualment també estan segregats en guetos.

Per últim, crec que tota aquesta moguda amb la llengua, sobretot atacant un sistema que s’ha demostrat que funciona, no deixa de ser una batalla més de tot el que sona a català i a Catalunya. Fa temps que dic que des certa part d’Espanya (no tota) ens estan empenyent a marxar-ne. Això està provocant que la tendència de la societat catalana cap a la independència cada cop sigui més evident, com es demostra en el darrer baròmetre del CEO publicat ahir. Hi ha gent, tant a dins com, sobretot, a fora de Catalunya, que ho nega, però la tendència (més que les dades absolutes) és la que és. I no crec que hi hagi gaire actituds pitjors que negar la realitat, perquè la realitat és tossuda i s’acaba obrint camí per molt que algú no ho vulgui veure.

Advertisements