Mauricio Pochettino pot agradar més o menys, però actualment l’Espanyol és ell. Ni President, ni ex-President que fa de President, ni Conseller Delegat, ni Consell d’Administració, ni jugadors. Res ni ningú aguanten el club com ho està fent ell.

No és el millor entrenador que ha tingut l’Espanyol. Personalment penso que ha viscut tres anys de les rendes de la salvació miraculosa d’aquella segona volta. També penso que el fet que hagi fet debutar tants jugadors de la cantera ha estat més per necessitat que per convicció personal. Les seves estadístiques (els números mai enganyen) no són per tirar coets, més aviat són normals, ni bones ni dolentes.

La gestió que ha fet del vestidor aquestes temporades és més que discutible. La forma com ha expulsat de casa seva molts jugadors que han crescut al club és del tot reprovable. Per bé que no sabem (jo, com a mínim, no ho sé) si obeïa ordres de dalt o senzillament té tendència a agafar mania a segons quin perfil de jugador.

Però Pochettino són les pinces que aguanten el xiringuito. Mentrestant, el Consell d’Administració està més pendent de la seva guerra civil particular, amb un ex-President que mana a l’ombra, tot i negar-ho en repetides ocasions. Les reunions del Consell es podrien retransmetre en directe per la tele i així ens estalviaríem les patètiques filtracions que es produeixen immediatament després que s’acabin. El futbol base es va desintegrant com a conseqüència de les batalles personalistes, mentre els punyals volen, es claven i burxen a les ferides. Dels que són al Consell, dels que van marxar fa poc, dels que van ser-hi fa més però tenen somnis humits imaginant-s’hi novament a dins.

L’Espanyol, que per la immensa majoria és un sentiment, una forma d’entendre la vida, per alguns pocs s’ha convertit en una joguina. Avals, plusvàlues, poder, rancúnia i odi. I la joguina està a punt de trencar-se.

Pochettino no és el millor, però el club no està en un moment on ens puguem posar a fer experiments desconeguts. La marxa del míster seria una conseqüència dramàtica de la guerra civil, probablement l’últim dany col·lateral.

Advertisements