Cada matí, quan llegeixo les notícies periques, contemplo atònit com van sorgint noms de possibles fitxatges. En la majoria dels casos són noms desconeguts per a la immensa majoria dels mortals i, el que és pitjor, els equips dels que provenen, sovint, tampoc són el que es podria dir de primera fila.
Però per si això fos poc, no hi ha dia que passi que no aparegui alguna notícia que ens digui que aquest o l’altre jugador de l’Espanyol tenen peu i mig fora.
Tot plegat és desconcertant. Se’ns diu que no hi ha diners per fitxar i que els diners que s’ingressin dels traspassos seran per anar sanejant l’entitat, a la vegada que també serviran per fitxar (això que sona a contradicció, efectivament és una contradicció sorgida del propi Consell).
Tots aquests més que probables moviment de compres i vendes massives (com cada pretemporada) només tenen una explicació racional: les comissions.
Anem a posar un exemple totalment inventat per dummies (“tontos” en anglès).
Suposem que tenim un jugador de la cantera que actualment cobra 100.000 euros anuals i que s’ha fet un lloc en l’onze del primer equip. Suposem que li queda 1 any de contracte i que per renovar demana 600.000 euros anuals. Suposem que és un noi amb certa projecció i que, fins i tot, acostuma a anar convocat amb les seleccions espanyoles de categories inferiors.

Suposem que arriba una oferta d’un club que vol pagar 5 milions d’euros a l’Espanyol i li ofereix els 600.000 euros anuals al jugador. Suposem que un 15% de l’operació de traspàs es “perd” en comissions, és a dir, 750.000 euros que es reparteixen com al mercat de Calaf. El club, doncs, ingressa 4.250.000 euros (5 milions menys la comissió).

Suposem que el club està interessat en fitxar una jova promesa d’algun país sudamericà (de la mateixa edat que el de la cantera) que també és fixe en les convocatòries de la selecció de categories inferiors del seu país. Suposem que l’operació de compra està fixada en 3 milions d’euros i una fitxa de 300.000 euros pel jugador. El 15% de comissions de 3 milions són 450.000 euros. En aquest cas, però, l’Espanyol s’ha de gratar la butxaca per la quantitat íntegra (3 milions).

Ara resumim els números d’aquest “canvi de cromos”:

– L’Espanyol s’ha venut un jugador de la cantera que era titular, convocat amb la selecció i que cobrava 100.000 euros. L’Espanyol ha ingressat 4.250.000 euros.
– L’Espanyol ha fitxat un jugador sudamericà de la mateixa edat del que s’ha venut de la cantera, que mai ha jugat a Europa i que cobrarà 300.000 euros. L’Espanyol ha hagut de pagar 3.000.000 euros per comprar-lo.
– En l’operació el saldo és positiu per l’Espanyol (+1.250.000 euros) però ha perdut un jugador titular a canvi d’una promesa que ningú sap si sortirà bé.
En l’operació s’han repartit 1.200.000 euros en comissions.

La pregunta que jo em faig ara és: a qui li interessen aquestes comissions?

Anuncis