Com era de preveure, perquè no és la primera vegada que passa, el tema de les banderes ens ha tornat a dividir.


Abans d’entrar en matèria, m’agradaria apuntar que el club segueix sent un desgavell i que aquesta filtració intencionada del tema de la senyera catalana a la samarreta no deixa de ser una cortina de fum per desviar l’atenció. Vull dir que això de la bandera no és més que una anècdota comparada amb la crisi a tots els nivells que viu el club, una situació de la qual no se n’intueix la possible sortida.

Tornant a les banderes, cadascú té la seva opinió i, per tant, tothom està legitimat per pensar el que vulgui, faltaria més. Jo sempre m’he posicionat, escrivint-ho en diverses ocasions, que l’Espanyol és un club esportiu. I, com a club esportiu, els únics colors que el representen objectivament són el blanc i el blau. A partir d’aquí, la resta de combinacions cromàtiques són més subjectives i, per tant, interpretables dependent de qui ho faci.

Des del punt de vista institucional, tant la senyera catalana com la bandera espanyola ens representen. Per tant, en el moment que en posem una de les dues sense posar l’altra, la polèmica ja està servida. Ningú dubta que la senyera ens representa a tots, en tant que club català fundat per catalans. Però, de la mateixa manera, ningú pot negar que la bandera espanyola també ens representa a tots, en tant que club espanyol.

Una de les riqueses del nostre club és la diversitat cultural i política de tots els que formem part del col·lectiu. No podem convertir aquesta grandesa en un problema, és un error que no ens podem permetre, i menys encara en els moments dramàtics que estem vivint al club. Posant una bandera a la samarreta crec que estem creant un conflicte totalment evitable i innecessari.

Només que un dels socis del meu club se senti incòmode per portar la senyera catalana a la samarreta, ja hauria de ser motiu suficient per enterrar la idea. No hem d’oblidar mai que formem part d’una gran família, d’un col·lectiu heterogeni. M’agradaria que els dirigents del meu club pensessin sempre en el bé comú.


Advertisements