Fa un parell d’anys l’Espanyol va signar un contracte amb l’empresa xinesa Li-Ning.

El contracte tenia un durada de quatre anys i el comunicat oficial, entre d’altres, deia coses com:

– Facilitará la llegada del club blanquiazul a un mercado con tanto potencial como el asiático.
– Nuestra idea es expandirnos en toda Asia, no sólo en China.
– Crear una tienda de referencia en el centro de Barcelona.
– También queremos estar en el aeropuerto.
– Estamos estudiando una gira por China o al menos jugar algún partido.
– Sobre todo, es una unión estratégica, pues los dos abriremos fronteras.
– Llevaremos de nuestra mano al Espanyol por toda Asia.

(Podeu trobar el comunicat de premsa sencer en aquest link).

En aquests dos anys de relació contractual entre l’Espanyol i Li-Ning no s’ha acomplert absolument cap de les coses que he llistat més amunt. No sé de qui ha estat culpa. Suposo que les dues parts deuen tenir certa part de la culpa.

En tot cas, caldria que algú del club sortís a explicar perquè, des del nostre punt de vista, s’ha incomplert tant flagrantment el contracte. A no ser, és clar, que se signessin altres coses diferents a les que se’ns va explicar el seu dia. Que també podria ser una explicació possible.

En tot cas, un contracte que estava previst per quatre anys s’ha trencat en només dos, símptoma que alguna cosa no estava rutllant.

El que tampoc no entenc és ara que el club emeti un comunicat oficial [aquí] anunciant la fi de la relació comercial amb Li-Ning, on s’hi digui, textualment: “Tot i l’òptima relació entre les dues companyies (…)“.

Òptima relació? En una relació comercial on no s’acompleixen els acords? En una relació de quatre anys que trenquem després de dos d’haver-lo signat? Les relacions òptimes es trenquen?

Algú ho entén i m’ho pot explicar?

Advertisements