Ahir al vespre vaig rebre un mail d’en David [Twitter – blog]. El vaig rebre jo i més gent, com deia a l’encapçalament del mateix mail.

Resulta que en David ahir va fer vaga per primera vegada. I va dedicar el dia a preparar el mail que ens va enviar, en el que ens convida a reflexionar sobre l’estat de la nostra societat.
Li he demanat permís per penjar el seu mail al blog, per tal que pugui arribar a més gent. Val molt la pena llegir-lo amb calma, tot i que jo personalment no comparteixi moltes de les coses que hi diu.

Avui he fet vaga. 
És la primera vegada en la meva vida que opto conscientment per deixar d’anar a treballar (i renunciar a la part del meu sou) fent ús del dret que em correspon.

Per a mi, la vaga ha estat el recurs per dedicar-me a transmetre tot allò que jo sé i que potser altres no saben, a preparar-me per fer pedagogia de tot el què està passant, per fer saber que penso que la nostra societat no ha de seguir en aquesta línia. I per això us ho vull fer saber. He dedicat una gran part del dia a preparar aquest mail. Dedica-li uns minuts, perquè si no, per mi la vaga no haurà aconseguit el seu objectiu (sempre el pots llegir de mica en mica, perquè hi ha mooooooolta informació).

Personalment, considero que MÉS ENLLÀ DE LA REFORMA GENERAL, que és una conseqüència de la crisi actual, el nostre país està passant per uns moments en els que és necessari que les persones expressem sense por tot allò que creiem denunciable de totes les decisions que la classe política està prenent i que ens afecten MOLT a tots els ciutadans, seguint els ideals i valors que volem per a les nostres famílies i els nostres fills. 

Considero fermament que hi ha d’altres maneres per sortir d’aquesta situació crisi, que amb aquesta indignant reforma laboral i que l’únic problema que tenim al davant és que no hi ha voluntat política de fer-ho d’una altra manera (altres eines, diferents mesures, nous canvis…). I això, des del meu punt de vista personal és intolerable, denunciable i molt, molt, poc humà.

Per això, us proposo INTENTAR DESVETLLAR L’ACTITUD CRÍTICA PERSONAL perquè cadascú tingui una postura personal fonamentada al respecte. I per això us proposo un sèrie de coses:

1. Buscar mitjans de comunicació alternatius als tradicionals per intentar acostar-nos al màxim a la realitat del que està passant. 

Hi ha evidències clares que els mitjans de comunicació tradicionals, hi ha aspectes que no els tracten amb tota la objectivitat possible (i fins i tot alguns amaguen informacions, o, el que és més greu, les tergiversen!). Us convido a buscar nous canals d’informació. El twitter per exemple, és una molt bona eina coma a xarxa social perquè et permet seguir de primera mà, a persones directes, informadors nacionals i internacionals, sense cap tipus de filtració, i fins i tot, entrar en contacte directe amb ells. Els webs ATTAC , ATTAC tvLa HaineSetmanadirectaRadios lliures, laTele.cat, i bastants d’altres en camps més específics de cooperació, solidaritat, economia també ens permeten veure una altra visió de la realitat.

(Exemple: Sabíeu que en aquesta vaga general hi ha hagut un partit polític que ha utilitzat les dades de l’empresa que gestiona la llum a nivell nacional per comptar quin percentatge d’empreses han obert les seves portes, i han afirmat que segons els números era un 17% menys que l’anterior vaga? Doncs, a partir de les xarxes socials i seguidament a partir dels mitjans de comunicació independents, s’ha sabut que hi havia pobles i ciutats d’Espanya que tenien les faroles dels carrers enceses a mig matí per augmentar el percentatge de consum… Cada cop més hem de ser crítics amb tota la informació que rebem!!!)

2. Conèixer amb un cert aprofundiment tot el que està passant entorn de la crisi.

Aquesta reforma és conseqüència d’una crisi econòmica que no l’ha generat la classe mitjana i baixa, però que resulta que aquestes classe són les que estan pagant les conseqüències més directes de la mateixa crisi. Us proposo veure aquesta entrevista a l’Arcadi Oliveres del programa Singular del C33. Dura una mitja horeta. La veuen els alumnes de 4t d’ESO d’acord amb el temari de l’àrea d’Ètico-Cívica… i es posen les mans al cap!

Tot el que ens fa saber l’Arcadi dels motius de la crisi, i la relació social que es dona entre el poder polític, ecònomic i financer, a mi em fa agafar més força per actuar d’una manera concreta.

(Exemple: Sabíeu que la quantitat de diners que els estats han injectat a la banca (per tant, diner públic) és 54 vegades la quantitat de diners que fan falta per erradicar la fam al món, segons les FAO? I el més gros de tot és que quan les FAO han reclamat aquesta quantitat de diners als governs, aquests han dit que no n’hi havia…) 

3. Actuar. Fer petites accions (o grans accions!) coherents amb la meva manera de ser de cadascú.

Ser coherent en absolutament tot el què fem és un camí de frustració constant. Però això no ens pot fer caure en la no-acció. Si volem canviar alguns aspectes de la nostra societat, aquest canvi ha de venir de la mà d’aquells que volem el canvi. La classe política actual no té voluntat de canvi. No el realitzarà. I, de moment, tots els canvis que ha realitzat han estat en la direcció que menys els perjudica (tot i les seves responsabilitats directes!). Si volem canviar aspectes de la nostra societat, CAL REALITZAR CANVIS DES DE LA NOSTRA ACTITUD!

Sempre demanem accions concretes per fer. Aquesta pàgina web que us adjunto és boníssima, pràctica i fàcil de llegir: QUÈ PUC FER JO? (clica la pestanya de “continguts”)

La primera gran victòria de les grans estructures és que les persones es creguin que la força del canvi no recau en la mateixa persona…
4. Aprofundir amb la pròpia relació amb els Bancs 

Durant molt de temps se’ns ha amagat (si més no jo m’he sentit enganyat) una realitat del moviment econòmic que, a mesura que vaig coneixent, a mi em posa els pèls de punta. Aquí seré molt clar: actualment la nostra societat està al servei de l’economia i  no al servei de la persones. L’anàlisi del sistema econòmic actual és ben diferent depenen del discurs que s’escolti. En Xavier Sala Martín alabarà les seves grandeses i l’Arcadi Oliveres anomenarà les seves mancances. Però el que està clar és que l’economia és el centre del sistema.

En la pàgina web anterior ens parla de la Banca Ètica. Aquest vídeo del programa del C33 Latituds sobre la Banca Ètica també és molt clar sobre la realitat dels bancs tradicionals i de l’alternativa que suposa la Banca Ètica, un tipus de banca amb més de 30 anys d’història a Europa. Triodos Bank, amb oficina a Barcelona, (entre d’altres) és una alternativa ben fàcil per a aquells que vulgueu ser coherents en aquest aspecte de la vostra vida.

Si voleu saber d’alguna experiència personal, us faig saber que des de fa diversos mesos tota la nostra economia familiar està confiada a aquesta banca i que la gestió de tot plegat no té res a diferenciar amb la banca tradicional.  I si voleu saber algun aspecte més, fem un café i en parlem quan vulgueu.
5. Descobrir què és el Decreixement

El plantejament del decreixement com a sortida possible de la crisi em sembla humana, lògica i d’acord amb els meus principis, Potser a vosaltres, no. Però val la pena saber de què va la cosa per tenir-ne opinió i postura. A la viquipèdia, en Ramon Alcoberro (gran professor de Filosofia!) i en molts altres webs podem descobrir aquest concepte que ens allunya del consum, moltes vegades, irracional, irresponsable i insostenible que ens encomana el consumisme actual.

I després de tot això… penso que cal conèixer en profunditat la Reforma Laboral actual

És la clara evidència del que deia en el punt anterior sobre l’economia actual. Per mi el resum d’aquesta reforma és el següent: la persona al servei de l’economia i no al revés (com jo crec que ha de ser!) Perquè després de tot això, un s’adona que hi ha moltes altres maneres d’aconseguir aquests diners que alguns ens volen fer creure que és la única via. Doncs, perdoneu, però deixeu-me que cridi als 4 vents: AIXÒ ÉS MENTIDA! Combatre el frau fiscal, eliminar les SICAV, retallar els pressupostos de Defensa, deixar de pagar càrrecs vitalicis a la classe política, implantar la Taxa Tobin… són mesures proposades per alguns economistes, que entenen molt més aquest tema que jo, i que em mereixen tot el meu respecte per la manera d’entendre l’economia. NO ÉS L’ÚNIC CAMÍ.  
Fixeu-vos que no he parlat ni de partits polítics (ni de les seves responsabilitats directes, ni de les seves actituds en el parlament i al congrés…), ni de sindicats (ni dels allibertats, ni dels no-allibertas, ni de les subvencions…), ni res de tot això. Per mi l’objectiu va molt més enllà. Nois, m’estimo el meu país, la meva societat i, sobretot, m’estimo les persones humanes. Vosaltres creieu que si ens asseguéssim en una taula amb l’objectiu  comú de solucionar tot això, no ens posaríem d’acord entre nosaltres? Jo estic convençut que entre nosaltres, sí. Per tant, per què no es dóna això? La resposta per mi és clara: NO HI HA VOLUNTAT DE CANVI.

Penso que, o ens posem a caminar en aquesta línia tots plegats (encara que sigui a petites passes, petites accions) o a mi em dóna la sensació que aquest camí que no m’agrada gens, és un camí de no retorn…

Ens despertem?

Així acabo el meu horari de feina del dia d’avui.

Una abraçada esperançadora!!!

Advertisements