Avui el món ha tornat a veure Barcelona en flames. A totes les cadenes internacionals, les úniques (repeteixo, les úniques) imatges de la vaga general espanyola són les dels contenidors cremats i les càrregues policials a la nostra ciutat.
Segur que aquests impresentables són els anti-sistema de sempre, que han fet que la violència sigui la seva forma de vida. I surten pel que sigui, per una vaga d’universitaris o per una vaga general. Qualsevol excusa és bona.
L’única manera que se m’acudeix per erradicar-los és la mà dura, molt dura. Canya i moltes hòsties, que és l’únic llenguatge que entenen. I presó. Molta presó, que es pudreixin a la presó, abans que segueixin pudrint la nostra imatge i el nostre espai públic.
Per culpa d’imbècils com aquests al final algú ens posarà límits a l’espai públic.
Us deixo unes fotos que he fet amb el mòbil. Són de Diagonal amb Passeig de Gràcia, per on he passat al vespre, tornant caminant a casa (perquè el transport públic encara no podia passar per allà).
I tot això, qui ho paga?

Advertisements