Quan va començar la temporada, tots hauríem signat estar setens a la classificació i a només 3 punts d’Europa a falta de 9 jornades per acabar el campionat de Lliga.
És la frase que inunda el Twitter i les converses després de la derrota contra el Málaga avui dilluns. És la frase de qui no es consola és perquè no vol. Sempre es podria estar pitjor. Conformisme.
Estem d’acord en que el Málaga té més pressupost i millor plantilla que l’Espanyol. Però ahir el partit, amb l’1-0, estava per decantar-lo del nostre costat. No entenc com es pot jugar tancats i sortint al contraatac amb Kalu Uche de punta. Cada vegada, i durant molta estona, sortia Coutinho conduint i Uche intentant arrencar per una banda. Dic intentant, perquè la jugada acaba amb Coutinho contra 4 o 5 defenses contraris i sense massa opcions.
Segurament des de fora tot és molt fàcil, i tots portem un entrenador a dins, però encara no sé perquè no va fer entrar Álvaro per Uche per intentar aprofitar alguna contra i tancar el partit.
Però bé, no entenc el conformisme de molts pericos que es ressignen a dir que el Málaga té millor equip i, per tant, la derrota d’ahir era esperable. Aquest discurs estava bé abans de començar el partit, però veient la primera part i l’1-0 al marcador, acabar perdent 1-2 em va deixar sensació de no haver fet prou.
No sé, queden 9 jornades i palpo ambient de feina feta. Tenim 40 punts i l’objectiu de mínims està pràcticament aconseguit. I no és la primera temporada que passa. Europa està molt a prop però no veig massa convenciment col·lectiu (parlo tant de la plantilla com de l’afició) d’arribar-hi. Deu ser que tots tenim memòria.
Potser els tècnics tenen el cap pensant en com afrontar la propera temporada sense els cedits (Coutinho, Romaric, Dídac i Weiss) i sense 2 jugadors que, segons diu l’entorn, estan més fora que fins (Álvaro i Javi Márquez).
Advertisements