Sovint ens omplim la boca de la poca productivitat de les empreses espanyoles. I d’entre aquestes queixes les empreses  públiques s’enduen més pals encara. No hi ha dubte que les empreses públiques són ineficients i no estan dimensionades ni pensades per ser productives. El problema contradictori del diner públic és que no és de ningú, tot i ser de tots.

Ahir estava a la terminal 1 (la nova) de l’aeroport de Barcelona. Esperava per agafar un vol cap a Istambul, des d’on escric aquest post.

Com que Istambul no pertany a l’espai Schengen, cal passar el control de passaports després del control de maletes. Si coneixeu la terminal 1, recordareu que just després del control de maletes cal baixar unes escales mecàniques per arribar a les portes d’embarcament A, B i C, sempre que aneu a un destí de l’espai Schengen. Si aneu a un destí que no és de l’espai Schengen, com Istambul, us fan anar a les portes d’embarcament D o E, abans de baixar les escales mecàniques. Per fer-ho gràficament, sabeu que la T1 té forma d’espasa. Les portes A, B i C estan a la part tallant de l’espasa, mentre que les D i E són perpendiculars, més curtes, diguéssim que són el mànec de l’espasa.

Resulta que, en tota la tarda d’ahir, l’únic vol que sortia des de les portes d’embarcament E era el vol de Turkish Airlines amb destinació Istambul. I què implicava això? Doncs que tota una zona enorme de l’aeroport estava oberta només per un sol vol en tota la tarda. I què implicava això? Doncs tenir tot obert: il·luminació, climatització, serveis de neteja, serveis de restauració, etc., amb tots els empleats associats treballant… només per un trist vol que, a més a més, no duia ni la meitat del passatge.

És només un exemple d’ineficiència i despesa innecessària. Un exemple com n’hi ha milers.

Advertisements