Cada any, una marca de cervesa catalana obsequia els telespectadors amb un anunci del seu producte “estrella” relacionat amb Catalunya i amb el Barça. Hi ha anys que l’associació Catalunya és el Barça i viceversa és tan fastigosament evident que fa mal als ulls i defineix a la perfecció allò que coneixem com a pensament únic. L’anunci sempre acaba dient que la marca de cervesa és patrocinadora oficial del Barça.

Enguany, però, l’anunci és, directament, una merda. Mal pensat, mal fet i, a sobre, amb un final totalment contradictori amb el que s’hi diu abans. En fi, que de coherència en té poca.

Després de veure l’anunci i la reacció d’alguns pericos a Twitter, se’m va ocórrer escriure un post al meu blog on criticava la pell fina d’aquests que tant s’indignaven. I mantinc tot el que hi deia.

Les empreses privades poden patrocinar a quin vulguin i fer els anuncis que vulguin, sempre i quan no faltin al respecte al públic que no és l’objectiu dels seus spots. Altres anys, quan es donava a entendre que els que no som del Barça no som catalans, sí que podia ferir sensibilitats, però aquest any no. Aquest any només està pensat pels aficionats d’aquest club, en tant que la marca els patrocina.

Jo proposava que, enlloc de rajar tant, li donéssim la volta i penséssim en positiu. Aquesta empresa cervesera resulta que també patrocina l’Espanyol. Sense anar més lluny, va patrocinar el documental que va editar el club abans de les festes de Nadal. Els tuiteros saben que dues de les quatre edicions del #rcdeandtuits s’han celebrat a les instal·lacions d’aquesta empresa i sense cap cost associat.

Els responsables de l’empresa ens van confessar que els agradaria fer més coses amb el club, però que no eren capaços de trobar massa sinèrgies. I això de trobar sinèrgies sempre és cosa de dues parts. Vull dir que si es volen fer coses, cal que les dues parts interessades s’arremanguin i es posin a treballar.

Després del post es va encendre un debat prou interessant al Twitter. Tothom és lliure de consumir la cervesa que vulgui, només faltaria. Com tothom és grandet per decidir si critica un anunci pels motius que siguin.

Però jo sóc més de la cultura del got mig ple, i això dels boicots i els renecs sistemàtics buits d’arguments – i “perquè sí” – no m’acaben d’agradar. Prefereixo esbrinar què es pot fer per millorar la situació, què es pot fer perquè aquesta empresa també faci anuncis del meu club.

Ho he dit altres vegades i torno a escriure: plorant pels racons i queixant-nos de tot no és suficient per créixer. Destruir és fàcil, construir costa molt més. Jo prefereixo construir.

Advertisements