Al contrari del que els polítics es pensen, els països no són seus. Els països són de la gent, els polítics només gestionen els diners de tots. I res més.
No m’agraden els partits polítics quan s’apropien d’un país sencer, fent-nos pensar que només el seu projecte polític és el serveix.
El PSC celebra el seu congrés aquest cap de setmana. Un congrés on, teòricament, ha de ser el de la refundació, una paraula que darrerament està molt de moda, però que gairebé mai s’aplica. Refundar-se va més enllà que tapar quatre forats i fer-se un lífting. Refundar-se significa tornar a fundar-se. Ni més ni menys.
Per què dic tot això? Doncs perquè qualsevol país madur que vulgui tirar endavant necessita uns partits polítics forts i amb les idees clares. Que facin de contrapès els uns dels altres. Durant el Tripartit, CiU va fer la seva particular travesia del desert, provocant que els Govern d’esquerres campés lliurement i acabés gestionant molt malament (sota el meu punt de vista). Ara Catalunya necessita un PSC fort, per evitar que CiU també campi lliurement i acabi portan les polítiques massa a la dreta, com a contrapunt a la deriva massa a l’esquerra de PSC, ERC i ICV.
Espero i desitjo que el congrés del PSC serveixi veritablement per renovar el seu projecte politic. Espero que facin neteja dels liders que els han portat a estampar-se contra les roques, com els ha passat en tres últimes comptesses electorals. Amb un PSC a les roques Catalunya acabarà malament. El PSC necessita líders frescos i més joves.
Quan jo jugava a bàsquet, recordo que acostumàvem a jugar millor contra els equips bons, perquè ens obligava a esforçar-nos al màxim i treure el millor de nosaltres. Però quan jugàvem contra un equip dolent, ens contagiàvem de la seva mediocritat i acabàvem jugant malament, fins i tot perdent de vegades.
Anuncis