A finals de la setmana passada, Joan Collet, a la roda de premsa de valoració del mercat de fitxatges, entre d’altres coses, va dir: “(…) Als Consellers que van invertir diners per Osvaldo se’ls hi tornaran els diners però no cap mena de plusvàlua. (…) Tampoc és veritat ni que Dani Sánchez-Llibre ni que Ramon Condal tinguessin un 25%. (…) Tot això que s’està parlant són mentides, de gent que té ganes de fer mal”.

Se’ns informa que Ramon Condal i Dani Sánchez-Llibre no tenien el 25% del drets d’Osvaldo, i es titlla de mentiders els qui ho havien dit. Però en cap moment s’explica quin percentatge del jugador tenien aquestes dues persones. Tampoc no se’ns aclareix si hi havia més Consellers del club que tinguessin una part del jugador. De fet, el club encara és hora que publiqui algun número de la venda. En sabem els detalls gràcies a la web de la Roma.

Hem d’estar agraïts als Consellers que posen diners de la seva butxaca perquè l’Espanyol pugui comptar amb certs jugadors. En el mateix cas Osvaldo, per exemple, si Condal i Dani – i no sabem si algú més – no s’haguessin rascat la butxaca, el jugador potser no s’hauria quedat en propietat i hauria tornat al seu club d’origen després de la seva cessió. I, per tant, no hauríem pogut fer la venda que, des del punt de vista estrictament econòmic, ha significat una operació positiva per l’entitat. No sabem, però, si aquesta operació ha estat extraordinària, magnífica o simplement bona, perquè desconeixem el que finalment ha entrat a les arques de l’entitat.

Però de la mateixa manera, tenim dret a estar molestos perquè no sabem quin benefici treuen d’aquestes inversions totes aquestes persones. Si fossin tant bons, si fossin tant altruistes, jo crec que el més lògic és que informessin de quants diners posen de les seves butxaques per poder gaudir de certs jugadors. De la mateixa manera que ens haurien d’informar, en el cas de les seves vendes, de quina part va a parar a aquestes butxaques particulars. Mentre això no passi, ens haurem de refiar de les paraules de Joan Collet, que assegura que cap membre del Consell no ha obtingut cap plusvàlua en la venda d’Osvaldo.

Però al final, tot és parlar per parlar. És la posició del Consell en contra dels que imaginen que alguns fan negoci amb les compra-vendes. Tot és parlar per parlar fins que surti algú amb números a la mà i demostri el que diu. I aquí els únics que poden demostrar són els que tenen els números, o sigui, el Consell. Potser llavors podrem aclarir, d’una vegada per totes, si tot plegat és un negoci o ho fan per amors a uns colors.

(Article publicat a PericosOnline).

Advertisements