La setmana passada vaig escriure un post (“Desvetllament perillós“) on deia que a la Festa Major de Mataró cada cop hi havia més borratxos. Avui un article de El Punt Avui titulat “Les Santes i l’embriaguesa” em donen una mica més la raó.

Però el cert és que l’article en qüestió m’ha tocat la fibra perquè hi apareix el meu besavi, en Quirze Perich, que va ser el flabiolaire dels Gegants de Mataró durant molts anys. El de la foto del post és el meu besavi fent el que millor sabia fer: tocar el flabiol. Era un home menut i arrugat, molt poca cosa. Curiós que una persona tant petita fes ballar els gegants.

Si busqueu “flabiol” a la viquipèdia [aquí] hi ha un apartat on hi diu: “Els flabiolaires més coneguts i de referència als Països Catalans són els següents”. I el primer és un tal Quirze Perich.

Fent una búsqueda al Google, he trobat el següent article sobre les grandeses del Maresme on, curiosament, parlen d’ell. Es titula: “Que què tenim?

Tenim 48 quilòmetres de costa, de Montgat a Malgrat, un munt de platges amb bandera blava i tres Parcs Naturals. Tenim els edificis d’en Puig i Cadafalch i d’en Domènech i Muntaner, les pintures d’en Josep Novellas i d’en Perejaume, i els esgrafiats d’en Santi Estrany. L’art contemporani i modern reunit per en Palau i Fabre i per en Lluís Bassat. Les suites del mestre Torra i els sons del flabiol d’en Quirze Perich. Tenim la Carme Ruscalleda, les germanes Reixach i l’àvia Remei. Les cireres d’en Roca i els maduixots, la sèpia d’Arenys, els pèsols i la coca de Llavaneres, i el vi d’Alella. La salsa espinaler. El sabre de Sant Simó i les estrelles de “La Riera”. Les aigües miraculoses de Caldes d’Estrac. Flors de colors i posidònia sota l’aigua. Tenim en Ricky Rubio, en Gervasi Deferr i en Cesc Fàbregas, i el record de les gestes de l’Antoni Sors; els Comediants, la Trinca, en Joan Pera i en Jordi Bosch. Tenim uns Capgrossos de gamma extra i actes que només es poden veure i viure aquí: les Santes, la Nit de Naps i Cols, els Armats, invasions pirates, curses a pèl i l’Oktoberfest. Tenim castells amb vistes al mar i torres de guaita, dòlmens prehistòrics i mosaics romans. La primera línia de tren de la península, monjos cartoixans a Montalegre i emprenedors al TecnoCampus. El mercat de Tordera. Per descomptat, tenim i sempre tindrem els versos d’en Josep Punsola, d’en Valerià Pujol i de l’Esteve Albert. No és estrany que Antoni Gaudí s’hi enamorés, i Salvador Espriu demanés tenir-hi el racó per al repòs etern.

Ara que hi penso, hauré de fer una rellegida al llibre que van escriure sobre ell.

Anuncis