Zapatero va guanyar les seves primeres eleccions el 14-M de 2004, just 3 dies després dels atemptats de Madrid de l’11-M. Tots recordareu el Ministre de l’Interior del Govern Aznar (Ángel Acebes) repetint fins l’extenuació allò del “tenemos dos líneas de investigación”.

Jo vaig escriure el que podríem considerar el meu primer post el 15-M, just l’endemà que ZP guanyés les eleccions. Li vaig posar per títol “Manipulació en càmera ràpida” i em vaig centrar bàsicament a explicar el que havia passat entre els atemptats i la celebració d’eleccions. No fa massa en vaig escriure un recordatori aquí.

El segon post, del 16-M, es deia “ZPP – Zapatero Presidente Popular” i el podeu trobar al final d’aquest mateix post.

Val la pena rellegir coses que s’han escrit fa temps perquè et permeten recordar què passava o què pensaves en aquella època. Aquell dia, el 16 de març de 2004, vaig escriure una parell de coses curioses: “I la pregunta que em faig (…) és saber si ZP està preparat per governar”. “I, a sobre, Espanya està dividida, més dividida que mai.”

Curiós. Set anys i mig després es confirma que Zapatero no estava preparat per governar i que Espanya segueix estan dividida, inclús més que llavors.

ZPP – Zapatero Presidente Popular (16/03/2004)

En qüestió d’hores la vida política espanyola ha fet un giravolt brutal i ZP s’ha trobat ocupant el lloc del PP. De cop i volta resulta que Zapatero Presidente passa a ser el Presidente Popular escollit per la majoria del poble. I sense voler-ho, es fa amo i senyor del cognom dels que governaven (Partido Popular).

Des del punt de vista d’algú que no entén massa de política com jo, semblava que una cosa així no pogués passar. Mai un Govern amb majoria absoluta havia passat directament a l’oposició.

I la pregunta que em faig des de la ignorància política és saber si ZP està preparat per governar. Ho dic perquè no crec que massa gent pensés que el PSOE era capaç de guanyar i governar, ni el mateix Zapatero, per molt que ara ens venguin la moto que ell era l’únic que hi creia.

Totes les enquestes que vam trobar-nos als diaris el diumenge anterior a les eleccions, incloent-hi la de El Periódico, donaven la majoria al PP amb molta diferència sobre el PSOE. Estic d’acord que la tendència del PSOE era a pujar i la del PP a baixar, però la diferència era massa evident per imaginar un gir a l’esquerra en només una setmana de marge. Les apostes se centraven en si el PP obtindria la majoria absoluta o no, i en cap cas es feien apostes sobre qui guanyaria. I com que Zapatero havia dit durant la pre-campanya que no governaria si no tenia més vots que Rajoy, era evident que Rajoy seria el nou president.

Per això em pregunto si ZP està preparat per dirigir el país. Perquè per dirigir un país en les condicions en les que està actualment Espanya no n’hi ha prou amb bona voluntat i cara de bona persona. I no cal saber de política per dir això. Podríem dir que a Zapatero li ha caigut un bon “marron” sense esperar-s’ho i haurà de saber reaccionar aviat, pel bé de tots, tant dels qui l’han votat com dels qui no ho han fet.

Perquè la Borsa cau, els Estats Units pressionen, Europa està desfeta, Marroc apreta, l’Ebre no sap on desembocar, els universitaris volen desfer-se de la LOU, els treballadors amb contractes temporals els volen indefinits, les famílies dels soldats que hi ha a l’Iraq demanen accions ràpides, i sobretot, perquè a Madrid hi ha molts ferits als hospitals per culpa d’una colla d’extremistes que no entenen de política i que tenen al món occidental en alerta.

I, a sobre, Espanya està dividida, més dividida que mai.

Perquè el PSOE ha guanyat clarament sumant tots els escons, però, algú s’ha parat a contar els escons traient Euskadi i Catalunya ?

Doncs resulta que el PP ha guanyat per 138 a 136. Sí senyors, descomptant Eskaudi i Catalunya, el PP ha mantingut la majoria. Justeta, però l’ha mantinguda.

La lectura que jo en faig és que excepte a Catalunya i a Euskadi, Espanya està dividida en dues meitats pràcticament iguals. I per cada espanyol content pel canvi a esquerres, n’hi ha un altre que parla des de la dreta. Per cada espanyol que parla de manipulació del Govern del PP a l’hora d’informar al poble després de l’11-M, n’hi ha un altre que parla d’utilització política del dia de reflexió per part del PSOE.

I com a conclusió d’aquesta visió que he intentat fer el més objectivament possible, resulta que a l’Espanya lliure de nacionalismes perifèrics hi ha empat tècnic. La crispació està al carrer i no sembla que hagi d’afluixar.

Només em queda desitjar molta sort al nou Presidente: Bona sort, ZP !

Anuncis