Ahir al vespre vaig anar al Camp Nou. No se’m cauen els anells per dir-ho, m’agrada veure futbol en directe, encara que sigui rodejat de setanta mil culers.

Em va convidar en Dani [blogFacebook], i també ens va acompanyar en David [blogFacebook] i en Manolo. El partit bastant fluixot, sobretot a la segona part, on la grada estava tensa i una mica patidora. Si els arreplegats del Copenhaguen no fossin tant dolents potser haurien pogut sucar alguna cosa, però no s’ho van creure fins ben entrada la segona part. Segueixo pensant que la fase de grups de la Champions està repleta d’equips lamentables. 
Però no vull parlar de futbol. Resulta que vam asseure’ns els quatre a lateral 2ª graderia. Just quan portàvem un parell de minuts allà, van aparèixer un parell de càmeres de tele i al darrera… tatxín! Al loro! El Laporta portant del braçet al Mossèn Ballarín, que s’estava fumant un puro de pam. Van asseure’s tres files davant nostre i juraria que en “Jan” anava maquillat i tot. Us deixo la foto que li vaig fer al “pàjaru” amb el mòbil:

 

Al cap de poc van venir els abonats a les cadires que estàvem ocupant i vam haver de pujar unes quantes files més enrera. I allà, una altra sorpresa, en Xavi Tapias [Facebook].

Resumint:
1) El Camp Nou és un “pañuelu”.
2) L’afició del Barça segueix sense saber animar.
3) Si no espavilen una mica, aquest any serà més difícil que guanyin algun títol.

Anuncis