Ahir a la nit vam viure un altre capítol de la incedència insultant i barruera de TV3. Els senyors “professionals” que decideixen la programació es van tornar a cobrir de glòria (per no dir de merda).

Es veu que no n’hi ha suficient amb muntar xiringuitos a Plaça Catalunya (pagat per tots) perquè el Barça celebri els títols, es veu que no és suficient que tallin telenotícies perquè l’entrenador del Barça surt a fer una roda de premsa (després de perdre 2-1 en un partit totalment intrascendent), imagino que col·lar falques animant al Barça en cada 2 minuts d’anuncis no és gens excessiu, estic convençut que obrir els telenotícies de tota la setmana fotent-se palles en directe perquè el Barça la té més llarga és totalment raonable.

Es veu que ahir, després de dies i dies havent d’aguantar els colors blaugrana a tota hora per la televisió pública i haver de sentir els comentaris graciosos de tots els presentadors de la casa sobre el tema, era imprescindible suspendre l’emissió de l’únic programa de tota la setmana que dedica 25 minuts a l’Espanyol. Repeteixo: només 25 minuts d’Espanyol enmig de milers d’hores blaugranes eren impossibles. I això que ahir el nostre equip (a l’Espanyol em refereixo) va salvar-se virtualment, després de protagonitzar una de les remuntades per evitar la salvació més èpiques que es recorden en la història. Doncs no senyors, ahir no ens mereixíem ni 25 minuts ni al C33. Així que van reduir la quota perica setmanal a 8 minuts mal comptats i ficats amb calçador en ple programa blaugrana (no van dignar-se ni a treure els colors blaugranes del fons de l’estudi).

Això sí, després va començar una tertúlia (amb tots del Barça) que devia acabar a altes hores de la matinada practicament sexe hard-core per sobre les butaques. Clar que no em vaig quedar a mirar-ho perquè, encara que jo sigui una merda de perico, encara tinc certa dignitat per aguantar segons què.

És allò que dèiem de l’Oasi en plena dictadura.

Advertisements