Avui és un d’aquells dies que més valdria que no existissin, perquè resulta que porto una mala llet a les espatlles que no me l’acabo.

No és només pel maleit partit+celebració d’ahir a la nit dels meus conciutadans barcelonins, no sé, suposo que la merda de dia que fa avui (grisot-i-tapadot com diria aquell) també hi ajuda.

Si en un dia normal en aquesta merda de país tot sembla que sigui blaugrana per reial decret, des d’ahir a la nit la cosa se m’està fent insuportable. De fet, no he pogut ni escoltar la ràdio aquest matí al cotxe perquè a sobre hi havia cert tertulià imbècil culé que encara es queixava de l’arbitratge que, segons ell, va “patir” el Barça. Total, que he hagut de fotre’m un CD de música (d’en Mark Knopfler per ser exactes) a tota castanya i posar-me a cantar a grito pelao fins quedar-me afònic per alliberar tensions.

Aquest migdia, en la meva sessió de gimnàs de gairebé cada migdia, li fotré tanta canya al cos que em faig por abans d’hora i tot.

I que si l’equip arriba al migdia, i que si aniran en autobus descapotable des de l’aeroport fins al Camp Nou, i que si fotran una mega-rua dilluns a la tarda si el cap de setmana guanyen la lliga. i la puta cançoneta del Crackòvia a totes hores, i el puto Gusiluz, i el Touré fotent botifarres a la grada, i l’Alves dient-li al Koikili que l’havia tocat amb el braç amb aquella cara de gos miserable que té, buf!!!!

Paro perquè m’estic adonant que li estic fotent unes òsties al teclat mentre escric que se senten des de dues plantes més amunt.

PD: Per si de cas, fa una estona he trucat a un company de Madrid per muntar una reunió que tenim pendent des de fa dies el dilluns a la tarda a Madrid. No tinc ganes d’assassinar culers durant la rua que passarà just a 50 metres de casa meva… i d’això al meu poble se’n diu provocar.