Dilluns depressiu a Catalunya, i no ho dic pels resultats de les eleccions basques i gallegues, que ens demostren que el “Una, Grande y Libre” està de tornada.

Toca els collons que avui els pericos no poguem fotre massa el dit a la llaga culer perquè s’hi poden tornar. És una llàstima, perquè la remuntada merengue, sumada a l’enfonsament culer, és de traca: 8 punts en 3 jornades. És un plaer passejar-se pels pamflets nazional-culers aquest matí i veure com la bilis de fa 1 setmana s’ha convertit en caca directament. El cagómetro s’ha disparat fins a límits insospitats i les rajades radiofòniques contra la defensa blaugrana (fins i tot n’he sentit alguna contra Guardiola) són de traca i mocador.

Clar que els culés que et creues aquest matí recorden que és culpa de l’Espanyol. Amb dos collons, al final tot serà culpa de l’Espanyol. “Clar, com que us vau deixar guanyar”, diuen… Sí, és clar, com que anem tant sobrats ens podem permetre el luxe de deixar-nos guanyar pels putos merengues. També val a dir que de tots els culés que m’han deixat anar la mateixa acusació aquest matí (més de 10 persones), només 1 havia vist el partit de l’Espanyol dissabte. Els altres parlaven sense coneixement de causa, com acostuma a passar entre els culerots i els merengots, que només repeteixen el que els diuen els pseudo-periodistes del règim.

Però em vull referir al títol del post, sobretot per l’Espanyol. Estem a sis punts, però hi ha molts equips implicats en la lluita pel descens i hi haurà molts encreuaments directes. A més, la majoria d’aquests equips han de passar el Tourmalet. I a més, Mallorca i Osasuna, que juguen contra el Barça en les 2 jornades de lliga, ja no tenen assegurats els punts que els havien de regalar els blaugranes (tal i com deien ells mateixos). 7 victòries, 13 partits, Tamudo i De la Peña recuperats. Ens hem de salvar, com sigui.