Dilluns depressiu a Catalunya, i no ho dic pels resultats de les eleccions basques i gallegues, que ens demostren que el “Una, Grande y Libre” està de tornada.
Toca els collons que avui els pericos no poguem fotre massa el dit a la llaga culer perquè s’hi poden tornar. És una llàstima, perquè la remuntada merengue, sumada a l’enfonsament culer, és de traca: 8 punts en 3 jornades. És un plaer passejar-se pels pamflets nazional-culers aquest matí i veure com la bilis de fa 1 setmana s’ha convertit en caca directament. El cagómetro s’ha disparat fins a límits insospitats i les rajades radiofòniques contra la defensa blaugrana (fins i tot n’he sentit alguna contra Guardiola) són de traca i mocador.
Clar que els culés que et creues aquest matí recorden que és culpa de l’Espanyol. Amb dos collons, al final tot serà culpa de l’Espanyol. “Clar, com que us vau deixar guanyar”, diuen… Sí, és clar, com que anem tant sobrats ens podem permetre el luxe de deixar-nos guanyar pels putos merengues. També val a dir que de tots els culés que m’han deixat anar la mateixa acusació aquest matí (més de 10 persones), només 1 havia vist el partit de l’Espanyol dissabte. Els altres parlaven sense coneixement de causa, com acostuma a passar entre els culerots i els merengots, que només repeteixen el que els diuen els pseudo-periodistes del règim.
Però em vull referir al títol del post, sobretot per l’Espanyol. Estem a sis punts, però hi ha molts equips implicats en la lluita pel descens i hi haurà molts encreuaments directes. A més, la majoria d’aquests equips han de passar el Tourmalet. I a més, Mallorca i Osasuna, que juguen contra el Barça en les 2 jornades de lliga, ja no tenen assegurats els punts que els havien de regalar els blaugranes (tal i com deien ells mateixos). 7 victòries, 13 partits, Tamudo i De la Peña recuperats. Ens hem de salvar, com sigui.
Hoy, te voy a escribir en cristiano ( castellano arcaico para los leyeguelos). He tropezado con : un griego; un andaluz sin señas de identidad. Un colombiano. Un nigeriano ( o gambiano -aún no lo se a ciencia cierta-), y un ecuatoriano. Todos del bar$a. He tropezado con un catalán de culló de mico ( el sr Joan, de 82 anys). Eceptuando el sr. Joan, todos los demás, han dicho la consabida frase de: ” si siempre jugaraís como contra el barsssselona, no iriaís a segunda”. El sr. Joan, me ha dicho : ” cullons, no est pot devant de tants calerets “. Gracies Sr. Joan. No em pugut fer-lo millor. No tenim res millor. Pero vosté m´enten. Nos enten…Al resto no le he contestado. Como diría Rubianes…al resto…MIERDA
M'agradaM'agrada
El Sr. Joan…fa molt de temps que es soci del Barça ( aquesta vegada amb mayúscules)
M'agradaM'agrada
Hace dos semanas se veían con el triplete y ahora están comprando dodotis como locos….que le vamos a hacer!. Por cierto yo estoy muy contento con los resultados del País Vasco.Saludos.http://sentimientoperico.blogspot.com
M'agradaM'agrada
Deixant de banda el que passi a Can Switzerland, que me la bufa, m'ha sorprès en l'ambit perico que el Delapeñazo no s'esvait tot i la derrota davant el Madrid. Encara que jo esperava una gran victoria blanc i blava que ens hagues carregat d'un optimisme brutal que que ens hagués llençat sense fre cap a la zona tranquila de la taula en molt poques jornades, l'actitud dels jugadors durant tot el partit (fins i tot lluitant pilotes en el temps de descompte) i que el partit es va perdre per "mala sort" (perque el partit estava controladissim i el Madrid no arribava amb perill a la nostre porteria), ens fa veure a la parroquia perica que ens salvarem sí o sí, i la veritat, aixó m'agrada.Si hi ha una cosa que ens farà estrenar el camp a Primera, es aquest optimisme, recordem-ho.Salutacions,CésarEls meus comptes —-> +0 (ante todo mucha calma)
M'agradaM'agrada