Finalment Joan Laporta, l’Embaucador, s’ha tret la careta i ha passat al contraatac. Diumenge, en no sé quin collons de trobada de culers, el Dictador del Pensament Únic va titllar d’embaucadors i d’anti-barcelonistes tots els que el critiquen. Certament això és un dels tics més característics dels dictadors: no acceptar la crítica.

Diumenge a la nit, el Camp Nou va despedir l’equip amb una mocadorada i unes 300 persones (segons diuen els periodistes) va escridassar el President demanant la seva dimissió.

Doncs bé, dilluns el Bacó diu que aquells quatre arreplegats cridaven contra els jugadors i en cap cas contra la directiva. Pam. Un altre tic de dictador: mirar cap a un altre costat quan les coses es torcen.

Per cert, el tercer tic dictatorial és la merda com un piano que portava el diumenge durant el discurs. El seu estimat Ronaldinho (al qui fa poc li volia oferir un contracte vitalici) l’hi devia passar el mam i la droga.

De Laporta (que l’any 91 va fundar el PI, Partit per la Independència), sempre se’ns ha dit que anava per polític i que això de ser president del Barça era un trampolí per fer-se conèixer i donar el salt. Se’ns ha dit que el Bacó veu aquesta època presidencial com una càrrega però que és el peatge que ha de pagar per ocupar poltrones més ambicioses per al seu gust.

Des que va arribar al Barça, aquest senyor (senyor?) s’ha dedicat a associar encara més Barça i Catalunya (o fins i tot Independència), fins al punt que un grapat de seguidors culers s’han sentit ofesos (jo en conec directament un parell). Sense anar més lluny, a la trobada eròtico-festiva del cap de setmana, dos presidents de penyes barcelonistes van abandonar la trobada en senyal de protesta pel discurs massa independentista de l’Embaucador. Tot aquest tarannà pro-Pensament Únic ha anat acompanyat d’una campanya de voler associar Espanyol amb fatxa, com la Televisió Pública (?) Catalana ens recorda dia sí dia també.

Aquestes associacions tant malèvoles Barça=català i Espanyol=fatxa que durant els darrers anys del règim franquista els culers es van encarregar d’escampar com la pòlvora, estan tant exteses en el món del Pensament Únic que a dia d’avui (fa uns quants anys que vam canviar de segle, per si algun no se n’ha enterat) encara hi ha qui pensa que Montjuïc està farcit de feixistes i que al Camp Nou tothom parla català i vota ERC. El qui a dia d’avui encara pensi això és que té un problema molt sever que li afecta al seu funcionament neuronal normal i és tant borrego que es creu tot el que veu per la tele i el que llegeix en els pamflets del Règim.

Laporta és el màxim exponent d’aquesta tergiversació de la realitat i diumenge per fi va perdre els papers. Esperem que la seva penosa actuació (accentuada, com he apuntat al principi, per alguna substància psicotròpica il·legal) signifiqui la seva sepultura definitiva com a polític. No em vull ni imaginar què seria de Catalunya amb un dictador com ell al capdavant. No em puc imaginar el President de la Generalitat passant un control d’entrada a les Nacions Unides en gallumbus grisos.

¡Al loro!

Advertisements