Seguint el rotllo cinematogràfic començat per l’Emilio el dilluns amb El dia de la bestia, m’he decantat per buscar un títol interestelar al meu post dedicat a la batalla de dissabte contra els neogalàctics.

Per posar-nos en antecedents i pujar una mica més la moral de la parròquia perica (tasca difícil perquè ja la tenim pels núvols), podeu refrescar la memòria del que va ser l’últim derbi a Montjuïc (Bany perico) i, sobretot, el derbi del Tamudazo al Camp Nou (Aquell dia jo estava al Camp Nou…). Ja sé que el passat és història i l’únic que contarà dissabte a la mitjanit és que ens haguem passat per la pedra a totes les vedettes de l’altre equip de la ciutat, però d’entrada va ver per escalfar motors.

El derbi, com la majoria de derbis i més últimament, s’ensuma molt obert. L’Espanyol juga a casa (bé, a casa jugarem l’any que ve, ara juguem de local) i té el factor públic a favor. El Barça juga a fora però compatarà amb el recolzament de tots els Boixos Nois que al Camp Nou estan separats però a Montjuïc pasturen junts.

Portem nou jornades de lliga sense perdre (sis victòries i tres empats). Hem guanyat al camp del Sevilla, del València i d’Osasuna. A casa hem guanyat a Madrid, Depor i Athletic. Estem jugant bé, estem marcant gols i estem patint amb cap.

Les vedettes neogalàctiques ho han guanyat tot a casa (amb les típiques ajudes de Villar) però a fora fan pena: derrotes a Getafe i Villareal, empats a Santander, Pamplona i Valladolid.

L’Espanyol és quart amb 25 punts i ells són tercers amb 27. El líder (Madrid) en té 29.

Nosaltres hi tenim molt a guanyar i poc a perdre. Guanyar vol dir avançar a l’Imperi i qui sap si empatar amb el Villareal. Perdre vol dir perdre posició de Champions, però a la jornada 14 ja firmem anar cinquè o sisè cada any.

Guanyar vol dir poder refregar la classificació per la cara als que han promocionat i defensat les mentides de Tres Bessones, a tots els antipericos que darrerament han sortit de l’armari (Albert Om, Manel Fuentes, Solé i Sabaté), a la televisió “pública” de Catalunya, al dictador Laporta a qui algú li hauria de baixar els fums d’una puta vegada i que es deixés de pensar que és el nou Macià.

Guanyar vol dir que tots els nens pericos de Catalunya (que cada cop n’hi ha més) podran anar dilluns al cole amb el cap ben alt i, per una vegada, deixaran de sentir-se marginats i podran marginar els que portin la semarreta del Piños que, per cert, cada cop n’hi ha menys, tot i allò del “Catalunya és el Barça i Ronaldinhu”.

Guanyar vol dir que Laporta s’haurà d’inventar una altra cortina de fum per desviar l’atenció. Tant de bo la portada de l’Sport del dilluns anunciï que el proper neogalàctic serà Kaká, serà un símbol inequívoc que el derbi va anar molt bé.

Guanyar serà un premi a la feina ben feta, serà un premi a la cantera, perquè no us oblideu que dissabte s’enfronta la cantera contra el talonari. És cert que el talonari blanc-i-blau porta uns anys de penúries però que a la jornada 13 estiguem a dos punts del “millor club del món” que té en nòmina un jugador que ell solet cobra més que tota la plantilla de l’Espanyol junta hauria de donar molt de pensar.

Nosaltres estem bé i hem guanyat al Madrid, València i Sevilla sense De la Peña. No ens importa qui tinguem davant. Si juga Ronaldinhu que jugui (Sant Tamudo ja va dir ahir ben clar ahir que se li enrefot que jugui). Si juga Messi jo només demanaria que no li deixin marcar gols amb la mà, que la última vegada que va fer-ho no li va servir de res a part de quedar retratat com el que és, un puto argentí trampós. Si juga Bojan que jugui, ara que és el nou salvador de la pàtria catalana el fill d’un immigrant haurem de cantar els Segadors cada vegada que toqui la pilota.

Que jugui qui vulgui, que nosaltres sortirem a guanyar. Al camp estarà difícil però ho aconseguirem. A la grada està xupat i tornarem a demostrar a l’Imperi, amb les càmeres de TV3 obsessionades en enfocar les banderes espanyoles dels Brigadas i evitant enfocar els centenars de Boixos (que no existeixen), que la Força d’un Sentiment té un parell de collons i conduirem als nostres a endur-se els tres punts. Ens haurem d’abrigar fins les celles (com sempre passa en els derbis a Montjuïc) i acabarem afònics i amb mal de coll (com sempre passa en els derbis a Montjuïc) però valdrà la pena quan comprem el diari l’endemà o els presentadors de la tele pública catalana hagin de dir allò de “i l’Espanyol acaba la catorzena jornada en tercera posició mentre que el Barça entra en crisi i s’enfonsa i ja és sisè a la taula”…

PD: Ah, i dilluns em trobareu aquí pel que faci falta. Si guanyem serà de traca però si perdem no ens amagarem com molt culerots de boqueta fan.
Advertisements