La Penya en va tenir prou amb 6 minuts estel·lars de Rudy Fernández (5 triples i 18 punts ens 6 minuts) per destrossar els culerots. Al descans el marcador ja era d’escàndol (50-29) i la segona part va ser un pur tràmit.

Mentre que la Penya demostrava una intensitat brutal i un joc col·lectiu espectacular, el Barça era una ombra composta per cinc espectres que s’arrastraven per la pista sense cohesió.

La doble “R” de la Penya (Ricky-Rudy) està en una estat de forma estratosfèric, això que Ricky només té 16 anys (i ja en porta 2 jugant a l’ACB) i Rudy últimament es dedica a jugar menys de mitja part (ahir per lesió) i fer més de 20 punts.

A més, Aito aconsegueix que el Joventut sigui un equip, fent que homes que en altres equips no despuntarien excessivament a la Penya es converteixin en una peça més de l’engranatge. Són homes com Mallet, Moiso, Jagla (ahir 24 punts), Hernández-Sonseca, Barton, Laviña.

I Ivanovic cada dia fot més cara d’amargat. Per mi és com el Lotina del bàsquet.

Total, “festín” verd-i-negre que segueix liderant l’ACB i, fins ara, mostrant-se intractable. Recordo que també vam guanyar la Lliga Catalana arrassant. Que duri. Com resava una pancarta de l’Olímpic: “Ni Jordan, ni Lebron. Ricky Jugón!”.

Anuncis